Acabarà el 2010 i així arribarem al final d’una història que ha marcat la vida de moltes persones, especialment a Sant Adrià de Besòs i Badalona. Endesa tancarà definitivament la central tèrmica adrianenca: les tres xemeneies deixaran d’exhalar el vapor que tenyeix el cel metropolità, visible a quilòmetres de distància. Les tres xemeneies són el símbol d’una època. L’exemple més evident d’un creixement industrial fet al marge de les persones i de les necessitats dels municipis de la conurbació de Barcelona. Sant Adrià, com certs municipis de l’altra banda de la Ciutat Comtal, va esdevenir des de la dècada dels setanta l’habitació dels mals endreços metropolitans en tots els sentits: dels equipaments que molestaven –deixalleria, depuradora, central tèrmica…– i de les persones que resultaven incòmodes a Porcioles –la Mina a Sant Adrià i Sant Roc a Badalona en són barris hereus–. Les destrosses urbanístiques s’han solucionat en bona part per la necessitat del creixement sostenible barceloní; més difícil resulta endreçar els problemes socials, agreujats en aquests barris per la pobresa que acompanya la nova immigració. Les tres xemeneies formen part, doncs, del paisatge sentimental de molts ciutadans d’aquesta comarca falsa des del punt de vista administratiu que alguns anomenen Barcelonès Nord i que formen Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Ha estat aquest lligam emocional el que ja fa mesos va portar els adrianencs a decidir en un referèndum el salvament de les tres torres, que ara hauran d’esdevenir un signe dels nous temps. Amb tot, l’alcalde adrianenc només ha garantit la supervivència d’una, com a part d’un museu de l’energia. Tant de bo finalment hi hagi un projecte possible per a totes tres, vinculat a la pervivència de la memòria industrial d’aquest país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!