De matinada, cap a les 6 comencem a pujar fins al coll de Baborte (2.595 m), fins a trobar, amb lleuger descens, l’estany del Sotllo, al cap de 2 hores. D’allí a l’estany d’Estats, fins a trobar l’imponent ascens cap al port de Sotllo (2.890 m), clapejat de congestes de neu amb força pendent, on arribem cap a les 10. Vorejant la Pica pel vessant francès fins al coll de Riufred (2.980 m), ens enfilem cap a la Pica d’Estats (3.143), on fem el cim cap a tres quarts de 12. Han estat gairebé sis hores d’ascens entre estanys, rierols i torrenteres sadolls d’aigua, i una vegetació característica (bàlec, neret, ginebró, genciana, etc.).
Iniciem el descens cap al port del Sotllo i cap al refugi de Vallferrera, on arribarem cap a quarts de 7 del vespre, força cruixits (anàvem massa carregats de pes a la motxilla), però satisfets d’haver aconseguit l’ascens a la Pica. Per a en Jordi, la seva primera Pica! Per a mi, la tercera (les dues anteriors amb els companys Agustí Redó i Agustí Barbolla).
A l’aparcament de la Molinassa ens esperava l’amic Emili Gavilan, que cap a les 7 ens baixa amb el seu cotxe cap a Sort, on farem nit a casa seva i de la Mercè. Ens hi esperaven les nostres famílies i les nostres filles! I, per acabar-ho d’arrodonir, sopar esplèndid al Cafè de Sort amb molt bona companyia i bona oferta gastronòmica…!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Toni