III edició de l’escola d’estiu de la Scola Ladina de Fascia

Enguany he tornat a participar en la Scola Estiva di Fassa, concretament a la tercera edició d’aquesta escola d’estiu de formació del professorat de les llengües minoritàries de la província de Trento: el ladí, llengua romànica força activa, i les variants bavareses del mòcheno i el cimbro. Organitzada per la Scola Ladina de Fascia i per l’OLFED (Ofize Ladin Formazion e Enrescida Didatica), amb el títol de “Lingue locali e didattica”, el curs s’allarga un parell de setmanes, del 26 d’agost al 6 de setembre. La primera setmana, en la qual vaig oferir quatre sessions sobre “Esperienze didattiche in catalano. La descrizione linguistica come fonte dell’apprendimento della lingua”, també va comptar amb la participació de professorat de didàctica de la llengua i de la literatura, com Marco Mezzadri (Università di Parma), amb el curs “Lingua per lo studio: insegnare e valutare”; i Fabio Caon (Università Ca’ Foscari di Venezia), amb la proposta “La didattica ludica e la gestione delle classi multilivello e multilingui”. 
 

Ja vaig escriure l’estiu passat una ressenya sobre la II Scola Ladina de Fascia, amb títol La Ladínia, de la Val de Fascia estant, i anteriorment El ladí a les valls dolomítiques italianes, en què també introduïa una brevíssima aproximació sociolingüística a aquesta vall dolomítica en què es parla ladí. Més enllà de confirmar la vitalitat de la llengua a Vich i a Poza (en italià, Vigo di Fassa i Pozza di Fassa), seus de l’escola d’estiu, vaig poder tornar a gaurdir d’una visita a l’excele·lent museu etnogràfic Museo Ladin de Fascia, amb web en ladí i altres llengües, que depèn de l’Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”.

Entre altres meravelles museogràfiques, el visitant pot gaurdir, en ladí (amb o sense traducció), de les llegendes dolomítiques més rellevants, sobretot a l’entorn de les bruixes; i també d’un atles lingüístic interactiu sobre el parlar ladí de la Val de Fascia, amb les diferències entre els diversos municipis, sota coordinació científica de Hans Goebl (Universitat de Salzburg). Hi descobreixo també el codé (objecte de fusta decorat i esculpit que se subjectava al cinturó per dur-hi la pera (‘pedra d’esmolar’) la fauc (‘falç’) o la sesla (‘dalla’), i se’n poden trobar als antiquaris. 

L’Institut Cultural Ladin és molt actiu. Als participants de la Scola Estiva de Fascia ens regalen una de les darreres publicacions: Le rëgn de Fanes. Contìa epica de la Dolomites, a cura de Brunamaria dal Lago Veneri i il·lustracions de Fabio Visintin, amb un CD amb mùseghes de Susy Rottonara.

Al carrer i a les botigues, el ladí és ben present. Cartes dels restaurants bilingües (com ara a la Melga Alòch, un cortal rehabilitat molt recomanable si hom vol conèixer la cuina fasciana), paper de regal dels comerços i souvenirs en ladí, on llegim, per exemple, els agraïments pertinents (Develpai de cher!, Stajé ben!, A n’autra più bela!, Ve speton amò!, De bie saluc!, etc.); i sobres de sucre als bars i cafès amb refranys ladins, que ja vaig descriure a l’article de blog “El ladí a les valls dolomítiques italianes” (em criden l’atenció, però, Ogne tant proa a destudèr l fonin ‘De tant en tant prova de deixar el mòbil’, Vèlch outa proa a serèr la bocia ‘Alguna vegada mira de tancar la boca’ i No vegnir gran massa en prescia ‘No vinguis amb gaire pressa’). De fet, develpai (per a ‘gràcies’) recorda literalment el nostre Que deu us ho pagui… I una metàfora gastronòmica: de la pizza en diuen ciòrda ‘tifa de vaca’…

L’enhorabona, doncs, a la Scola Ladina de Fascia i a l’OLFED per aquesta tercera edició de la Scola Estiva de Fascia, i l’encoratjament perquè continuïn endavant amb el projecte de consolidació del ladí com a llengua vehicular de l’educació dels infants i joves d’aquesta vall. Vives!

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *