La Pica d’Estats, amb neu

El passat 6 d’agost vaig fer la Pica d’Estats, acompanyat de l’amic Jordi Casanovas, des del refugi de Barborte. La sorpresa fou trobar a bona part del costerut port de Sotllo plaques de neu i congestes, algunes de les quals requerien grampons. De la mateixa manera, al vessant francès que ressegueix la Pica des del coll del Sotllo hi havia una enorme congesta amb un tram d’una certa dificultat tècnica que exigia també l’ús de grampons (l’alternativa era un descens i una marrada d’una mitja horeta addicional). Arribats al cim, foto amb l’estelada…
 

El dia anterior havíem fet la pujada al refugi de Baborte (2.438 m), des del pont de la Molinassa. Un ascens agradable de dues hores i quart: primer flanquejant un bosc que s’anava fent costerut, per arribar a la cabana de Bassello, havent de travessar un prat sinuós i aromàtic de bàlec arbustiu; fins a arribar a l’estany de Baborte, al vessant dret del qual s’enlaira el refugi del mateix nom (amb només 8 lliteres).

De matinada, cap a les 6 comencem a pujar fins al coll de Baborte (2.595 m), fins a trobar, amb lleuger descens, l’estany del Sotllo, al cap de 2 hores. D’allí a l’estany d’Estats, fins a trobar l’imponent ascens cap al port de Sotllo (2.890 m), clapejat de congestes de neu amb força pendent, on arribem cap a les 10. Vorejant la Pica pel vessant francès fins al coll de Riufred (2.980 m), ens enfilem cap a la Pica d’Estats (3.143), on fem el cim cap a tres quarts de 12. Han estat gairebé sis hores d’ascens entre estanys, rierols i torrenteres sadolls d’aigua, i una vegetació característica (bàlec, neret, ginebró, genciana, etc.).

Iniciem el descens cap al port del Sotllo i cap al refugi de Vallferrera, on arribarem cap a quarts de 7 del vespre, força cruixits (anàvem massa carregats de pes a la motxilla), però satisfets d’haver aconseguit l’ascens a la Pica. Per a en Jordi, la seva primera Pica! Per a mi, la tercera (les dues anteriors amb els companys Agustí Redó i Agustí Barbolla). 

A l’aparcament de la Molinassa ens esperava l’amic Emili Gavilan, que cap a les 7 ens baixa amb el seu cotxe cap a Sort, on farem nit a casa seva i de la Mercè. Ens hi esperaven les nostres famílies i les nostres filles! I, per acabar-ho d’arrodonir, sopar esplèndid al Cafè de Sort amb molt bona companyia i bona oferta gastronòmica…!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *