Des del turó d'en Baldiri

El bloc de l'Andreu Bosch i Rodoreda

3 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

La Ladínia, de la Val de Fascia estant

Acabo de tornar de la Val di Fassa (Val de Fascia, en ladí), després d’haver participat una setmana en la II Scuola Estiva “Lingue locali e didattica”, a Poza. La Scola d’Istà de Fascia és organitzada per la Scola Ladina de Fascia (al capdavant de la qual hi ha la sorastant Mirella Florian), amb l’Ofize Ladin Formazion e Enrescida Didatica (OLFED), coordinat per Virgilio Iori (sobre la base del programa d’immersió lingüística en ladí a tota l’escolarització obligatòria), el Comun General de Fascia i la Università degli Studi di Trento, amb el suport de la Provincia Autonoma di Trento i l’Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”. Una experiència inoblidable, compartida amb ensenyants i doctorands, en un ambient ladinoparlant, en plena vall dolomítica…


Nef orarie per la jent
, buteiga del pan, bon an, pom e pomes… són alguns dels missatges lingüístics públics que hom pot llegir a Val de Fascia. La proximitat d’aquesta llengua romànica amb el català és evident. L
legeixo pan, brun e molin per pa, bru i molí, que diferenciem només pel tractament etimològic de la nasal /n/ dels mots oxítons llatins. 

És el primer lloc d’Europa on em trobo que el meu cognom Bosch no és interpretat a l’alemanya, per la <sch>, sinó /bòsk/, escrit i pronunciat en ladí, com el seu bosch per a significar també ‘bosc’, una de “la 99 paroles da vigni dì del ladin fascian” (les 99 paraules de cada dia del ladí de la Val de Fascia) que llegeixo en la bosseta de paper il·lustrada que em donen al Museo Ladin de Fascia  amb la compra de la Gramatica del Ladin Fascian (2002) dels professors Nadia Chiocchetti i Virgilio Iori, publicada per l’Istutut Cultural Ladin

Quatre recomanacions. Cal pujar a l’altiplà del Ciampedie (‘camp de Déu”) amb el telefèric (Funivia Catinaccio), a Vich, des d’on s’albiren les torres dolomítiques del Vajolet (després, es pot tornar enrere, amb el telefèric o a peu, o alternativament baixar fins a Pera pels tres trams de telecadires, d’una durada de tres quarts d’hora!). A l’agregat de Sèn Jan, a Vich, trobareu el Museo Ladin de Fascia, de l’Istitut Ladin de Fascia, inaugurat el 2001, museu etnogràfic de Val de Fascia i alhora motor cultural i lingüístic de la vall. I també a Vich podeu fer cap a la pastisseria Reinhard, on podreu tastar un molt bon strudel de poma i canyella i comprar la ciocoladin (Cioco Ladin), preses de xocolata encapsades individualment amb un refrany o dita ladina, com ara Moza bassa, burt temp la lascia. Finalment, a Poza, feu un àpat ladí a Malga Aloch, un casalot de fusta a 1.400 m, on s’hi pot accedir a peu des de Meida (Poza), una passejadeta de 20 minuts.

Ah, per cert, la Val de Fascia és a tocar de la Val de Fiemme, on se situen respectivament els boscos dels Alps tirolesos de Moena i Predazzo (Pardàc) de Jo confesso de Jaume Cabré, d’on prové la fusta que canta característica del violí storioni


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!