Des del turó d'en Baldiri

El bloc de l'Andreu Bosch i Rodoreda

18 de maig de 2012
General
0 comentaris

Cireres d’en Roca i pèsols garrofals: motivacions semàntiques dels noms

A Sant Andreu de Llavaneres es conrea l’anomenat pèsol garrofal, una varietat que hom creu que deu el nom als camps de garrofers de l’entorn, que en van determinar una adaptació específica. I se’n fa la fira gastròmica a final d’abril, de la mà dels exquisits pèsols ofegats. Encara que la gent vulgui identificar la dolçor d’aquests pèsols amb la de la garrofa, no sembla que en sigui la motivació semàntica. De fet, de pèsols garrofals també n’hi ha a l’Alguer (la ciutat catalana de Sardenya), on en diuen bísol garrofal. Devem l’adjectiu a la forma o la grossària de la tavella, com la bajoca garrofal de Gandesa.

 

A Llavaneres, en tenim traces des del segle XVII, però és al primer terç del segle XX que aquests pèsols del Maresme gaudeixen de renom fins i tot a França (al Baix Maresme les pesoleres es conreaven enmig de les vinyes per tal d’aprofitar-ne la terra). I a altres indrets el pèsol garrofí és el tirabec, que es menja tendre amb la tavella. També tenim en català la cirera garrofal o garrafal, que ens fa pensar més aviat en les garrafes, perquè es tracta d’una varietat de cirera grossa (alerta amb les faltes garrafals!).

En aquest àmbit de les motivacions semàntiques de noms de varietats de fruita o llegums, hi ha una riquesa enorme. A vegades les motivacions que determinen un nom són antroponímiques, com les maresmenques cireres d’en Roca, ara que som a les envistes de la fira arenyenca, nom motivat pel cognom de dos germans minaires que la van introduir a Arenys de Munt a final del segle XIX, a partir d’eixers (nom local dels esqueixos), procedents de l’Empordà (a l’Alguer hi ha una pera anomenada d’antonisalis, amb nom i cognom del primer empeltador de torn). Altres vegades, les motivacions dels noms són toponímiques, com les peres de Puigcerdà. És com la coca de Llavaneres, que s’ha escampat pertot arreu amb aquesta denominació. Sovint els noms reflecteixen trets morfològics, com la mongeta del ganxet d’alguns municipis maresmencs i vallesans, per la forma de ronyó amb un ganxet a un dels extrems; o el pèsol de la floreta, de Caldetes, amb la tavella coronada per unes fulletes blanques que semblen un lliri capgirat.

I enmig d’aquesta allau de pesolades i fires, convé aturar-nos a la fira de la maduixa de la Vallalta, amb protagonisme del maduixot del Maresme de varietat pàjaro, de color vermell intens, sabor molt dolç amb un punt d’acidesa i textura carnosa, si bé el nom no l’acompanyi gaire…

(Article aparegut al setmanari set30maresme, núm. 5 (18 de maig de 2012), a la secció “Xinglonant per la llengua”, p. 18).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!