Des del turó d'en Baldiri

El bloc de l'Andreu Bosch i Rodoreda

11 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris

De les nespres del Japó als micacos i nispros del Maresme

Amb el primer número de set30maresme llegíeu un primer article d’aquesta secció titulada “Xinglonant per la llengua” (amb ambigüitat inclosa…). Quan en Pep Masó em va proposar de col·laborar-hi, vaig pensar a aprofitar la meva formació de filòleg i lingüista per espigolar la nostra comarca amb aquelles idiosincràsies de la llengua que ens fan particulars. La llengua també forma part del nostre ecosistema, sense la qual no sabríem explicar-nos bona part del nostre entorn. De la mateixa manera que la pansa blanca del Maresme s’aferra al sauló (resultat de la descomposició del granit) i que a altres indrets aquesta mateixa varietat de raïm és anomenada xarel·lo, també anem a singlonar a la vinya quan altres esgotimen. I d’aquí el títol de la secció. 

Xinglonar és la variant maresmenca de singlonar per a recollir els gotims que resten al cep després de la verema (ja ho fem al Maresme això de convertir les síndries en xíndries…). Tot plegat m’ha fet pensar en un topònim teianenc conegut pels ciclistes de muntanya, a tocar de la Cornisa carenera: el Botxer, que de fet remet a botger, un lloc ple de mates de botges (al Maresme apitxem, també; i, per tant, l’hauríem d’escriure Botger). La llengua és dúctil. Un altre exemple: anant amb el B24 de Can Ruti a Barcelona, vaig llegir un rètol que deia Menjars cassolans: potser l’amo pensava més aviat en menjars fets a la cassola, com els d’abans, i no pas en casolans, de casa…

Com com l’espai escasseja, vet aquí un altre mot arrelat al vessant meridional del Maresme: de les nespres (del Japó, que diferenciem de les d’hivern) en diem micacos, des de Badalona fins a Vilassar de Mar (amb variants locals, com malicacos, a Teià, que collim dels malicaquers). Llàstima que el mot no és recollit al volum V de l’Atles Lingüístic del Domini Català (2010) dels filòlegs eminents Joan Veny i Lídia Pons (ep, una obra de referència!). No pas per descuit, sinó pel risc metodològic: el llistat dels 190 punts d’enquesta no inclou cap municipi del Barcelonès Nord ni del Baix Maresme; en canvi, hi ha recollides les solucions de Sant Andreu de Llavaneres i Tordera, on en diuen nispro.

Des d’aquest espai, doncs, aniré recollint curiositats de la llengua que ens ajudin a entendre el territori, que s’hi entortolliguin, com el lligabosc… I si és amb suggeriments i comentaris dels lectors, encara millor.

(Article aparegut al setmanari set30maresme, núm. 4 (11 de maig de 2012), a la secció “Xinglonant per la llengua”, p. 16). 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!