Des del turó d'en Baldiri

Fa tres setmanes vaig visitar, després de mesos de no fer-ho, el celler romà de Vallmora (Teià) i el Centre d’Acollida Turística de Teià, Alella i el Masnou, dedicat a la romanització a Catalunya i als orígens i el comerç del vi des de l’època romana fins a les actuals DO catalanes, especialment la DO Alella. Aquests dos equipaments, inaugurats el juny de 2009 per l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, l’exconseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i els alcaldes dels tres municipis, avui estan gestionats per la Mancomunitat de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià.

Decebut, esgarrifat i indignat són tres qualificatius que poden reflectir la meva reacció davant l’estat d’abandó de què ha estat objecte el celler romà de Vallmora els darrers mesos… 

Observar-ne la manca de manteniment acurat de la jardineria de les diverses zones verdes, del recinte arqueològic i del perímetre de les vinyes testimonials, a dreta i esquerra del carrer Ernest Lluch; i, sobretot, l’estat de degradació de les estructures del jaciment arqueològic, és una escena esperpèntica i indignant (només cal donar un cop d’ull als revestiments originals d’època romana dels tres dipòsits de decantació del most per fer-se’n una idea). Francament escandalós. I com a exalcalde de Teià (2003-2009) no puc presenciar impassible la irresponsabilitat política municipal: des de l’actual alcalde de Teià i el seu govern, responsables directes d’aquest abandó (precisament perquè tenen l’obligació de vetllar pel patrimoni arqueològic local), fins a la Mancomunitat  de Serveis d’Alella, el Masnou i Teià, actualment presidida per l’alcalde del Masnou.

Més enllà de la incomprensible manca d’interès de l’actual govern municipal de Gent de Teià envers el celler romà de Vallmora, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, un govern municipal no pot menysprear el patrimoni arqueològic del municipi, ni es pot desentendre de la seva responsabilitat pública, perquè és inherent a la tasca de govern municipal. I si el nivell d’irresposabilitat política envers el patrimoni arqueològic és de tal magnitud, hauran de ser les institucions del país en matèria de patrimoni cultural les que hauran de fer llaurar dret un govern municipal que atempta per desídia o per despit contra el propi patrimoni. En aquest cas, haurà de ser des de la Direcció General del Patrimoni Cultural que hauran d’exigir al govern de Teià el respecte convenient per un Bé Cultural d’Interès Local del municipi, perquè aquesta és una responsabilitat que no pot quedar desatesa d’acord amb la Llei del patrimoni cultural, històric i arqueològic del nostre país. I si és la Mancomunitat de Serveis dels tres municipis qui en té la cessió de la gestió mancomunada dels dos equiapments, hauria de ser precisament l’Ajuntament de Teià  qui en demanés responsabilitat a l’ens supramunicipal.

Sortosament, des del grup municipal d’ERC de Teià, la regidora i portaveu Emma Peiró va registrar una instància el passat 20 de gener instant l’alcalde a:

“1. Sol·licitar un informe tècnic d’avaluació d’aquests desperfectes i de les causes que l’han provocat.

2. Una intervenció pal·liativa de restauració amb caràcter d’urgència de les estructures malmeses, i molt especialment els revestiments dels tres dipòsits, les quatre dolia reintegrades i el camp de dolia.

3. Traslladar al president de la Mancomunitat de Serveis que, d’acord amb els termes de l’acord de cessió de la gestió del CAT i del celler romà, s’actuï en conseqüència i s’adoptin les mesures oportunes per al correcte manteniment dels recintes de tots dos equipaments integrats.”

La pròpia regidora va remetre còpia d’aquesta instància de denúncia a l’arqueòleg territorial del Maresme de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, a qui va comunicar l’estat d’abandó i de degradació de les estructures del jaciment: “Ho poso en el teu coneixement, com a arqueòleg territorial, per la responsabilitat que em pertoca com a representant electe del meu municipi, esperant que això tingui solució ben aviat”, conclou Emma Peiró en el seu escrit.

A més, cal no oblidar que el celler romà de Teià, la CELLA VINARIA, ha estat un projecte que va anar consolidant-se i executant-se amb el suport del Departament de Cultura, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, de fons europeus FEDER, a través del Departament de Governació, i de la Diputació de Barcelona; i també amb la participació de patrocini privat, un dels eixos clau de l’execució d’aquest projecte: sobretot ACESA, Caixa Laietana i Alella Vinícola (celler de la DO Alella que, a més, manté les tres vinyes testimonials de l’equipament). A més, el celler romà de Vallmora, amb les seves troballes, ha estat objecte d’estudi per part de la comunitat científica nacional i internacional, molt especialment de la mà de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), que el maig de 2007 va organitzar a Teià i a Tarragona el simposi “El vi tarraconense i laietà, ahir i avui”, amb el suport de l’Ajuntament de Teià i del Museu d’Arqueologia de Catalunya (les aportacions científiques de la qual es van recollir en un magnífic llibre de títol homònim publicat per l’ICAC el 2009). Casualment, fa pocs dies, la pròpia directora de l’ICAC, la Dra. Isabel Rodà, recordava a l’opinió pública, a través d’un article al diari Ara (“El vi romà a Catalunya”, de 23 de gener de 2012), la importància històrica d’aquest celler romà i del masover Epictet, esclau de Luci Pedani Clement, del segle II dC, vinculat al celler de Vallmora a través del signaculum (segell) de plom que s’hi va localitzar durant les excavacions de 2004 (un segell que, per cert, va ser exposat a Madrid a la mostra ROMA. Senatus Populus que Romanus S.P.Q.R entre novembre de 2007 i març de 2008 al Centro de Exposiciones Arte Canal, avui conservat al Museu de Nàutica del Masnou i protagonista de l’audiovisual museogràfic del CAT).

Des d’aquí, us ben asseguro que no defalliré a demanar públicament responsabilitats a qui convingui. El celler romà de Vallmora és un patrimoni arqueològic de primera línia a Catalunya, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. És patrimoni de Teià i dels teianencs, però també de la mancomunitat dels tres pobles, de la comarca i del  país. La perspectiva local, quan és de poques mires, s’ha de desemmascarar amb la responsabilitat del govern del país. 

(Per a més detalls i informació, podeu llegir en aquest mateix bloc:

“Els fils del patriotisme” de Joaquim Nadal: amnèsia o hipocresia?

El celler romà de Vallmora i el CAT de Teià, eixos de turisme cultural

El futur dels vins de la DO Alella, una qüestió d’autoestima