Des del turó d'en Baldiri
El bloc de l'Andreu Bosch i Rodoreda
Recordo, essent president del consorci del Parc de la Serralada, Litoral haver-me entrevistat amb els actuals amos de la finca de Can Riera, a Sant Mateu, per explicar-los que aquell paratge era un dels eixos del Parc, amb l’ús públic de pas consolidat cap a l’ermita i la font, i que estava sotmès al pla especial de l’EIN. El problema és que quan els anteriors propietaris de Sant Mateu van posar la finca en venda, d’unes 55 hectàrees, va faltar valentia política a la Diputació de Barcelona per fer una oferta de compra. És clar que la propietat en demanava una fortuna. Malgrat la meva insistència al president de l’Àrea d’Espais Naturals, la Diputació no s’hi va interessar gaire, al·legant que el preu era massa alt. Els municipis del Parc van perdre una oportunitat d’or d’adquirir la finca, de bastir-hi el punt neuràlgic del Parc, amb serveis de turisme mediambiental.
Els actuals amos, en lluita constant amb l’Ajuntament de Premià de Dalt, on pertany la finca, pels diversos expedients de disciplina urbanística i per la qualificació urbanística del terreny, des de bon començament han anat tirant pel dret, a fets consumats, i així és difícil arribar a acords. Recordo haver hagut de denunciar com a president del Consorci les obres sense llicència a l’interior de l’ermita, catalogada (no n’estic segur, però crec que finalment el Bisbat no n’ha perdut la titularitat). Malauradament, i potser massa fàcilment, la festa Viu el Parc! es va haver de traslladar a Argentona, enguany; i també es va haver de reubicar el lloc d’arribada i trobada de la divuitena edició de la pujada a Sant Mateu, de l’Associació Esportiva de Caminants de Sant Mateu. I ara el representant de la propietat amenaça amb impedir l’aplec de Sant Mateu al setembre! Espero que no (deixem que) se’n surtin…
Ara que s’està parlant de la llei òmnibus impulsada pel govern català, m’ha revingut la feixuga aprovació del pla d’ús públic del Parc. Ja prou complex va ser arribar a consensuar amb els ajuntaments consorciats i amb l’assemblea d’entitats del Parc un text que harmonitzés la preservació del patrimoni natural amb les activitats de lleure! Ciclistes a part, que es van esverar inicialment sense raó, esperonats per algun col·lectiu mal intencionat, el problemes de motos, quads i 4×4 quedava força restringit a trànsit en pistes de més de 4 metres. Ara, amb el projecte de llei òmnibus, i a criteri d’ajuntaments, es podria atenuar aquesta mesura (de fet, les motos te les trobes per qualsevol pista i corriol de menys de 4 metres, sense cap respecte). El problema està servit: com casarà això amb el pla especial de l’EIN i amb el pla d’ús públic del Parc? Tornem-hi, que no ha estat res…
(Foto. La font de can Gurguí, empolsinada de neu, el 5 de febrer de 2012.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo crec que abans de fer publica qualsevol mena d’informacio hauries de preguntar.
Si tens qualsevol dubte queden i t’ho explico
Aleshores veuras el perque dels nortes actes