Des del turó d'en Baldiri

Com que ara s’acosta la campanya electoral de les eleccions municipals, comencen a proliferar, més del compte, flastomies manipuladores, malintencionades i barroeres contra de la biblioteca de Teià, generalment en boca de persones que no hi posen o no hi han posat els peus (no fos cas que els llibres, la lectura i l’estudi els impregnés d’una pàtina o d’un vernís que els fes més lliures i cultes). Ho dic ras i curt: la biblioteca de Can Llaurador de Teià és un model d’equipament en tots els sentits (arquitectònic i paisatgístic, funcional, energètic i de sostenibilitat, i naturalment amb un finançament públic impecable i de manteniment molt ajustat). No debades, tant l’exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, com el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, en van lloar la inversió quan van presidir-ne la inauguració el juny de 2007; i, per si no fos poc, l’obra ha estat recentment finalista dels III Premis Mediterranis del Paisatge, al costat de quatre projectes europeus més.

No crec que sigui casual que el projecte i l’execució de la biblioteca de Can Llaurador de Teià, amb urbanització i enjardinament de l’entorn inclosos, hagi estat finalista del III Premi Mediterrani del Paisatge i que s’hagi inclòs en el Catàleg de Bones Pràctiques per al Paisatge en àrees urbanes que té per objecte de contribuir a sensibilitzar sobre qüestions paisatgístiques i de contribuir al desenvolupament d’una cultura comuna del paisatge. Amb un jurat d’experts de reconeixement internacional i instituït a l’entorn del Projecte Pays.Med.Urban (d’alta qualitat del paisatge com a element clau de sostenibilitat i competitivitat de les àrees urbanes mediterrànies), cofinançat per fons europeus FEDER dins de la iniciativa comunitària Programa Med, amb la participació de projectes de les regions espanyoles d’Andalusia i de Múrcia, a més de Catalunya, Mallorca i València; Algarve (Portugal), Magnèsia (Grècia) i les regions italianes de Basilicata,  Emilia-Romagna, Lazio, Lombardia, Toscana, Umbria i Veneto (que hom pot consultar a http://www.paysmed.net/pmp/chiusi/4-iii_edizione/download.html). Dins de la categoria de Completed Works (Awareness and training experiences), la biblioteca de Can Llaurador (Park, library and masia Can Llaurador in Teià – Firts phasa) competia amb altres quatre projectes europeus en la fase final: amb Guadaira Riserside park (Andalusia), amb Perugia – Contemporary Paths: the Minimetrò (Umbria, Itàlia), amb Cittadella: un example of urban and landscape regeneration of a walled town in the Veneto region (Veneto, Itàlia) i amb Torre del Fiscale Public park (Lazio, Itàlia), entre 22 projectes preseleccionats en les distintes fases regionals que hi participaven (que hom pot consultar a http://www.paysmed.net/upl_premi/allegAperto-4-4.pdf). Entreu a la fitxa descriptiva de la biblioteca de can Llaurador, perquè les imatges i la documentació gràfica valen més que les meves paraules:
http://www.paysmed.net/pmp/chiusi/4-iii_edizione/7-89-parco_biblioteca_e_laboratorio_casa.html.

Però, al marge d’aquest fruit de prestigi arquitectònic internacional, que contribueix a situar Teià en el mapa de referents culturals, el més important de tot és que la biblioteca de can Llaurador s’ha convertit en un dels centres neuràlgics de l’activitat sociocultural del poble, amb usuaris de totes les edats, amb unes xifres que evidencien que l’equipament era absolutament necessari i adequadament dimensionat (a partir de paràmetres funcionals per una demografia potencial de 7.000 habitants, dels 6.000 de l’actualitat a Teià). Observeu la sala infantil amb pares i mares i infants; la sala adulta amb tots els mitjans tecnològics a l’abast; la sala polivalent cada dia més plena de joves estudiants universitaris; amb un entorn cada dia més freqüentat de gent gran,  adults i infants que gaudeixen del paisatge i de la connectivitat amb la Plana, amb la Solera, etc. No hi ha res que hi sigui sobrer…

Per altra banda, quan la fase de la rehabilitació de la masia de can Llaurador sigui una realitat (aquest any se n’han d’iniciar les obres, amb el 95% dels costos aconseguits i garantits pel govern municipal d’ERC i CiU a l’inici d’aquesta legislatura procedents de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya), l’entorn serà definitivament un eix central sociocultural. La masia haurà d’acollir la seu de l’Arxiu Històric Municipal, a l’abast de tothom, i els serveis de cafeteria i altres espais annexos culturals vinculats amb l’arxiu i la biblioteca.

Si amb tota aquesta planificació i els resultats aconseguits, amb el lideratge indubtable d’ERC, encara hi ha demagogs que bescanten sobre les maldats de l’equipament, “sobredimensionat, innecessari i de disseny”, és que o bé no han entès res, o bé no hi han posat els peus o bé són curts de gambals (perdoneu, però algú ho havia de dir!).

De moment, des de la distància temporal, no puc sinó felicitar totes les persones que han fet possible aquest equipament: els governs municipals d’ERC i PSC (2003-2007) i d’ERC i CiU (2007-2011); els arquitectes del projecte, Berta Barrio i Sergi Gòdia; i els Serveis Tècnics municipals que hi han posat el coll professional, com Josep Anton Novo, arquitecte municipal, Fernando Nieves, arquitecte de projectes, i César Latorre, arquitecte tècnic. I, sobretot, les persones que dia rere dia fan possible que la biblioteca funcioni a ple rendiment, com ara la regidora de Cultura, Emma Peiró, i la directora de l’equipament (finançada per la Diputació de Barcelona!) i el personal auxiliar de biblioteca (les dues persones contractades per l’Ajuntament), que fan possible que milers d’usuaris de Teià (i del Masnou) en gaudeixin, per la seva formació intel·lectual i pel seu gaudi personal. 

Un equipament a l’ombra de l’Àlber, com deia el títol del projecte de Barrio & Gòdia de fa ara ja més de sis anys…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!