Des del turó d'en Baldiri

Resolució del síndic de Greuges de 22 de desembre de 2011

Amb data de 22 de desembre de 2011, el síndic de Greuges es referma en la seva  resolució de 17 de març de 2011, tot explicitant que “la realització de colònies hauria d’estar regida únicament per criteris educatius i de necessitats i composició de l’alumnat, i deixar de banda altres qüestions com puguin ser les relatives a la realització de la jornada intensiva dels docents, que van prevaldre en aquestes queixes, i que tot i legítimes no mantenen relació amb la tasca educativa“.

I la resolució conclou amb un suggeriment al conseller d’Ensenyament:

“D’acord amb l’anterior, i tenint en compte que la Llei d’educació té entre els seus principis rectors l’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats, us suggereixo des del Departament que dirigiu:

1. S’adopti mesures per assegurar que la realització de colònies i sortides es realitza en funció de criteris educatius, en el marc del projecte educatiu de centre i garantint l’accés dels alumnes en condicions d’igualtat.
2. En aquest sentit, i per fer-ho efectiu, us suggerim que s’adopti mesures per reconèixer els docents i personal que participi en la seva realització.
3. S’estableixi ajuts per fomentar l’accés dels centres i dels alumnes en situacions socials o econòmiques desfavorides”.

La resolució és prou clara i reforça que la nostra queixa va ser fonamentada. Tanmateix, ha passat un any i quatre mesos i encara és l’hora que rebi una resposta dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament o de la Direcció del CEIP El Cim, ni una disculpa ni una justificació…

“Tenint en compte les funcions que l’article 178 de la Llei d’educació de Catalunya atribueix a la Inspecció, he demanat la intervenció del Departament d’Ensenyament perquè es deixi sense efecte la suspensió de realització de sortides escolars i colònies que van acordar diversos centres docents amb motiu de la supressió de la jornada intensiva“. I, finalment, ens informa: “He reiterat la sol·licitud d’informació que vaig fer en relació amb l’adequació de la normativa vigent per garantir els drets de l’alumnat afectat i la sitaució de desigualtat entre els alumnes dels diferents centres quant a accés a aquestes activitats“.

Malgrat que la resolució del Síndic arriba raonablement tard (pel procés administratiu que se segueix), com a pares afectats no podem sinó qüestionar l’actitud i el silenci dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, que fins a la data d’avui no han respost a la nostra queixa. 

En aquest sentit, és el propi Síndic que en la mateixa resolució argumenta: “També cal recordar que la realització de sortides i colònies escolars s’insereix dins el projecte educatiu dels centres docents i té una funció educativa específica que difícilment pot ser substituïda per activitats alternatives” i que “El reconeixement de l’autonomia dels centres educatius a què feu referència, i les funcions de lideratge que tenen atribuïdes els directors i directores dels centres educatius, s’han d’exercir sempre en el marc del projecte educatiu, com també la funció docent i l’organització dels centres“.

Més clar que l’aigua…

(Nota informativa del 17 de desembre de 2010. Amb data 17 de desembre, la Direcció del CEIP El Cim ha remès als pares i mares dels infants escolaritzats una nota informativa en què es diu: “Amb data d’ahir, 16 de desembre de 2010, vam rebre l’autorització del director dels Serveis Territorials per realitzar jornada intensiva el 22 de desembre i del 6 al 22 de juny. […] Per tant, us comuniquem que a partir del 2n trimetre tornarem a la normalitat en la programació de sortides i colònies. Moltes gràcies per la vostra comprensió”. Sense comentaris…).

**************

Article de denúncia del 13 de setembre de 2010

A través del diari El Punt, de Tribuna Maresme, de La Clau i altres mitjans de comunicació de la comarca, els directors i directores d’escoles del Baix Maresme han difós un comunicat de premsa a l’inici del nou curs escolar que alhora ha servit com a comunicat a les famílies, que en el cas del CEIP El Cim (Teià) hem rebut a casa distribuït per l’escola a l’alumnat. És un comunicat de protesta contra algunes mesures adoptades pel Departament d’Educació, entre les quals —i cito textualment— “retallada i dismunució de recursos personals i materials, noves exigències curriculars, nous decrets, nou calendari…”, mesures aquestes que “ens impossibilita, a la pràctica, dur a terme les expectives i els objectius que el propi Departament crea i dóna a conèixer als mitjans de comunicació sense informar ni dotar les escoles per portar-los a terme”. En conseqüència, els claustres d’aquestes escoles adoptaran aquest nou curs “noves mesures de protesta i de pressió”, entre les quals “supressió de sortides i colònies, properes dimissions d’equips directius, insubmissió administrativa, no-realització de proves avaluatives”, fins que el Departament no “mostri amb fets, una modificació i rectificació de la seva línia d’actuacions”.

Bufa! Anem a pams. Un advertiment previ: sóc pare de tres nenes del CEIP El Cim, i mitjançant aquest escrit vull denunciar públicament algunes d’aquestes mesures adoptades, aparentment, pels claustres de mestres del centre; i en desgranaré els arguments. En segon lloc, sóc professor d’institut (d’ensenyament secundari) —per bé que actualment en situació administrativa de serveis especials— i sóc professor universitari associat en actiu a temps parcial (dic això, perquè el comunicat no em farà veure garses per perdius…).

En primer lloc, suprimir sortides i colònies com a mesura de protesta és un atemptat contra el projecte educactiu del centre, elaborat pel claustre de mestres i aprovat pel consell escolar del centre. I és una mesura de pressió indigna envers els infants. Si els mestres volen protestar, sigui per reivindicacions laborals, sigui en defensa de més recursos humans i econòmics per a l’escola, hi tenen tot el dret, a pressionar el Departament d’Educació. Però que no perjudiquin volgudament l’educació dels infants ni posin en qüestió arbitràriament l’esperit i el contingut del projecte educatiu. De fet, en el comunicat de protesta s’endevina una falta d’anàlisi entre el professorat per diferenciar el problema laboral de les mesures educatives.

Més enllà de les colònies i del debat de la seva pertinença o no al projecte educactiu, aquesta mesura vol dir que els infants no faran sortides, ni fora del poble ni dins del poble. No aniran al teatre de la Massa de Vilassar de Dalt ni a altres teatres i espectacles culturals; no aniran a reconèixer els diversos ecosistemes de la Tordera; no experimentaran els efectes de la tardor en l’entorn natural; no visitaran museus ni centres d’interpretació relacionats amb els continguts educactius del curs, etc. Però els infants tampoc no faran sortides pel poble: no aniran al mercat a reconèixer la fruita i la vianda fresca; no faran activitats a la biblioteca municipal de Can Llaurador ni al Fons Batllori Jofré; no visitaran el celler romà de Vallmora ni el centre d’acollida turística dedicat a la romanització a Catalunya i al món de la vinya i el vi des dels romans fins a l’actual DO Alella, de la qual Teià també forma part; no visitaran l’ajuntament per conèixer el funcionament de l’administració local, la més propera, i per formular a l’alcalde i a la regidora d’Educació les preguntes i inquietuds treballades a l’aula; no visitan ni reconeixeran in situ les masies i cases pairals del poble, etc. (sort en tenim que el poliesportiu municipal és a tocar de l’escola i no es deu considerar “sortida”…). Això vol dir “supressió de sortides i colònies”.

És un fet que els pares i les mares ens hem d’adaptar al nou calendari escolar, ens agradi o no (ningú no ens ha pas consultat, de moment). Com també ens havíem d’adaptar a la jornada intensiva dels mestres al juny, ens agradés o no (mesura aprovada pel consell escolar del centre, a proposta del professorat). Si la “supressió de sortides i colònies” és una mesura de pressió contra el Departament, serà el Departament qui haurà d’afrontar-ne les conseqüències per la responsabilitat que hi té; però és d’un comportament ètic discutible bescantar les bondats del projecte educactiu quan convé i quan no convé llençar-lo a la bassa. I probablement els directors i directores de les escoles que signen el comunicat no han pensat gaire en en el perjudici econòmic a les empreses i cooperatives que complementen amb els seus serveis les activitats educactives extraescolars de les pròpies escoles (malgrat que d’aquí a quatre dies —és un dir— hauran de tornar a contractar aquests serveis, i se’ls demanarà qualitat i compromís).

I alerta, això no vol dir que alguns dels arguments que apunten els directors i directores al comunicat no els comparteixi. La manca de recursos humans i materials de l’escola pública fa massa anys que dura i que dificulta la tasca dels educadors i mestres per a garantir una educació de qualitat. Mentre vaig ser alcalde de Teià, vaig vetllar amb intensitat i tan bé com vaig poder davant del Departament d’Educació per les millores en els equipaments educatius del municipi. És evident que calen més recursos humans per tal de garantir una educació pública de qualitat, i que el Departament d’Educació fa massa anys que estalvia recursos econòmics a costa de modificar ràtios de mestres/alumnes per aula, i aquesta és una responsabilitat per la qual han de vetllar no únicament els equips directius, sinó també els altres col·lectius del consell escolar, pares i mares inclosos, i les ampes. I la crisi econòmica no ha de servir de pretext per fer passar bou per bèstia grossa.

Finalment, el comunicat no diu quan el claustre de mestres va adoptar aquesta i les altres mesures (més de pressió administrativa al Departament, com ara “properes dimissions d’equips directius”, “insubmissió administrativa” i “no-realització de proves avaluatives”). Ho van fer ja a final del curs passat, al juny o al juliol, amb l’anterior claustre?; o ho van fer la primera setmana de setembre, amb el nou claustre de mestres constituït i amb els nous educadors ja incorporats? Quin percentatge de mestres van subscriure l’adopció i el compliment d’aquestes mesures? Aquesta informació entenc que serà traslladada oportunament a l’AMPA i comunicada al Consell Escolar.

En conseqüència, a casa podríem optar per canviar les nenes d’escola si la cosa s’allargués, i arguments objectius en tindríem davant de la Inspecció dels Serveis Territorials del Departament d’Educació atès aquest panorama educactiu malmès i sense garanties que se’ns anticipa. Però, no ho farem, de moment, perquè tenim tot el dret a escolaritzar les nostres filles a l’escola pública del poble i perquè aquesta ha estat la nostra tria educativa; tanmateix, també confiem que el claustre de mestres de l’escola El Cim recapaciti en un temps prudencial, i alhora que el Departament adopti les mesures que convingui per garantir als infants l’educació pública i de qualitat fixada en els projectes educactius dels centres que signen el comunicat, altrament assistirem a un acte denunciable davant del síndic de Greuges i davant dels organismes competents en aquesta matèria per discriminació en l’educació dels nostres fills i filles. O és que ara el projecte educactiu de l’escola El Cim ja no compta? Si ja no compta o s’incompleix, el Departament d’Educació no pot mirar cap a una altra banda ni esperar que les tornes canviïn per esgotament o desídia. S’hi juguen (i ens hi juguem) el futur dels infants.

I davant de tot aquest panorama, espero i desitjo que les ampes i els representants dels pares i mares dels infants als consells escolars reaccionin, perquè si en són representants, ho són també per a afrontar situacions com aquestes, complexes, que exigeixen debat, anàlisi i protesta enèrgica. I que la prudència (i la por) no ens faci traïdors, perquè en realitat estem traint l’educació pública i de qualitat dels nostres fills i filles. Jo ja he començat a protestar. Fent públic aquest comunicat a través del meu bloc, però també remetent-lo a la Direcció del CEIP El Cim, als Serveis Territorials del Departament d’Educació, a la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Teià i a l’AMPA del CEIP El Cim.

Andreu Bosch i Rodoreda

Teià, 13 de setembre de 2010

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!