El mapa electoral reflecteix les passes segures fetes per la ciutadania els darrers anys, malgrat les 7 plagues que, permanentment, ens envia Espanya.
Ho repeteixo: caldrà que el candidat Mas s’emerci, dediqui totes les seves forces a garantir que el seu espai, el liberal-democratacristià, serà la primera opció en la Catalunya independent, i permetre consolidar una socialdemocràcia amb ERC liderant-la, amb la incorporació del PSC-PSC-PSC, i amb l’aparició d’un espai d’esquerres nacionals tipus Margheritta o Siryza, format per ICV i les CUP. A l’altre costat, i desmuntant-se, reinventant-se, maldant, els unionistes, defensant un discurs en descomposició, alimentant fantasmes, i amb el suport dels poders fàctics de l’Estat.
El nostre més gran enemic és a casa, i arriba de la mà dels grans grups de pressió que no han acabat d’actuar públicament: banca, grans empresaris amb interessos incofessables o confessables contraris a l’emancipació nacional de Catalunya.
Cal, però, esperar l’escrutini al 100%, i condemnar el no-vot dels nostres conciutadans a l’estranger, un no-vot que, a risc -molt lleu- d’equivocar-me, haguera consolidat CIU o ERC.
Cal plantejar el referèndum, i fer-ho convidant amb excel·lent cura i amabilitat, amb valentia, tota la ciutadania catalana.