el bloc de l'Andrea

escriptura

EL MAR DEL OLVIDO

Desnudar el alma

entregarte por completo

a un corazón

que no te supo amar.

Y bebo en el mar de tus ojos

en mi paraíso perdido.

Profundamente te amo,

nunca caerás en el mar

del olvido.

Escrits.

Andrea Mayor Bardají

EN AQUELLA PLATJA 

Va ser en aquella platja…. una tarda de primavera quan encara el sol no s’havia amagat del tot, ens vàrem apropar al mar que semblava que s’adormís entre els pocs raigs de sol que encara lluïen en el seu reflex. Era una tarda de mar tranquil, i tu vas treure aquella vella guitarra que amb amor guardaves des de feia tants anys.

 Em tocares una vella cançó amb la mirada perduda, i jo, mentre el vent em feia voleiar els cabells et mirava amb ulls enamorats. Tu feies pinta de jove bohemi, era doncs una imatge per desar en la memòria i els sentits. Com una d’aquelles fotografies velles en blanc i negre mig trencada i malmesa per l’implacable pas dels anys. Quan la teva guitarra va deixar de sonar, em mirares i em vares besar amb una barreja de dolçor i passió, que jo vaig correspondre amb aquell petó tan il·lusionada com un infant estrenant la seva bicicleta per primera vegada, però a la vegada amb passió, la passió que es viu el primer cop que t’enamores. 

Aquell moment fou només un dels tants moments que vàrem passar junts fa tants anys enrere, però aquell, potser era l’instant més bonic i màgic dels que plegats vàrem poder viure. Fores per a mi el que s’anomena primer amor, i com els primers amors, marxares volant de mi per a mai més tornar. 

Ara amb el pas del temps ets un record agredolç com un instant fugaç que no estic penedida d’haver tingut però que mai més tornaria a viure. Amb el pas dels anys els sentiments moren i d’aquesta mateixa manera en reviuen de nous. Es més, el nostre amor fou com un amor d’aquells de pel·lícula antiga que ningú podia saber, i com un amor de pel·lícula no fou un amor real. Però aquella tarda a la platja a la vora del mar transparent, tranquil i suau, aquella tarda de primavera tenia tota la força d’una veritat. Per això aquest vell record ha quedat dins meu arrelat per sempre.

Escrits

Andrea Mayor Bardají

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.