Aquests intel.lectuals tan profunds que corren per aqui prendan mal de tant pensar. Els esclatarà el cap i sortiran guspiretes. Després de donar voltes i voltes, i de complicats raonaments metafísics, arriben a la brillant conclusió que no hi ha cap partit que valgui la pena i opten pel vot blanc o l’abstenció.
Mireu, és molt senzill, votar partits nacionalistes és la única cosa que podem fer a favor de Catalunya. Ja ho sabem que Esquerra ha fet president Montilla, ja ho sabem que el carallot del Duran s’aprofitarà dels nostres vots per fer-se un foradet a l’Enciclopèdia Catalana, ja ho sabem que el Mas no només es va vendre l’Estatut del 30 de setembre sinó que es va deixar enredar, ja ho sabem que el Carod diu això del referèndum i no sap ni com es fa.
Ara, tots aquests savis que diuen que no votis ningú, què dimonis proposen que fem? Que creem una eta catalana? Tancament de caixes? Desobediència civil? Barricades al Passeig de Gràcia? Víctimes del síndrome de Diògenes es tanquen calentonets a la seva habitació, davant l’ordinador, i reparteixen soflames internàutiques que fan morir de riure els polítics de debò i que els espanyolistes celebren, i es neguen a admetre la seva insignificància, és neguen a admetre que la única cosa que tenen és el seu solitari vot.
Convergència no és perfecta, Esquerra no és perfecta, però, de debò, seriosament, penseu-ho un moment, sóm capaços de dir que són iguals que el PP? Tenim el que ens mereixem, és ben be això.
El catalanisme té això: no sap cap on va i no sap el que vol. I no és culpa dels polítics, no fotem, és culpa de la nostra indiferència i supèrbia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja está be això, no estic pel menfotisme ni la sang d’orxata. Jo aniré a votar si els del Dret a Decidir em posen una urna a la vora on pugui votar amb quines regles del joc val la pena anar a votar. Vot obligatori, perqè no?, però les condicions les posem nosaltres. No es del meu gust fer de comparsa.
També jo he decidit votar un partit català, en conec els defectes, ambicions petites i n’he viscut errors, però són nacionalistes catalans.( Els fets avancen més ràpid que els partits establerts). I les imatges i discursos espanyols- espanyolistes del PSOE (Zap. Gonz. Mont.)ahir al Sant Jordi em donaren l’última empenta. I el dia 10 demanarem, exigirem coherència. Fins demà!
Estic d’acord amb el paper que ha fet algun partit aquests quatre anys o amb el projecte de futur que em proposen? No, per tant…
I no cal arribar a fer barricades. El país i la societat sobreviurà passi el que passi encara que sigui al marge de la política. I si d’aqui a les properes eleccions els nostres polítics aprenen que val més sumar que dividir llavors ja veurem…
Macagoencony, prou que votarem, demà.
Però l’important no és el que farem demà, sinó el que farem a partir de dilluns. Si en Mas no sap més que pactar no sé què a la Moncloa a canvi de la rebaixa de l’Estatut, i si en Carod no va més enllà de fer president Montilla, no per això llençarem el nen aigüera avall amb l’aigua bruta.
Calen nous lideratges, i no hi ha temps per perdre: a tot estirar, tres anys. Foc nou, doncs, des de dilluns.