Dos senyors de Girona són jutjats a Madrid per haver cremat un tros de paper amb la foto d’un senyor que mana. T’ho miris com t’ho miris, per molt fatxes que siguin els jutges, no és imaginable que ingressin a la presó o que els embarguin tot el patrimoni, i en tot cas, la condemna no depèn
Fa cosa d?un mes, un amic que té un càrrec en una modesta organització de la societat civil em va dir que l?havien convidat a la famosa conferència de l?Artur Mas, i que si volia acompanyar-lo. Em va picar la curiositat, i vaig accedir sense pensar-m?ho Com més s?apropava el dia, més mandra em feia,
Una idea força estesa pel sud de les espanyes és que a Catalunya l’han fet gran els immigrants. Que els diners catalans van despoblar els seus camps, van comprar les voluntats dels andalusos i extremenys, i que vem aprofitar-nos d’ells per enriquir-nos encara més. Si fa no fa, és el que va dir no fa gaire el
La situació econòmica d?Espanya, encara que sembli estrany, és òptima, si més no des del punt de vista macroeconòmic. La taxa de creixement es molt més elevada que els països del nostre entorn econòmic (França, Itàlia o Alemanya, també a la zona euro, creixen molt menys) i els indicadors de benestar ens acosten cada cop
Els mitjans de comunicació van plens de la notícia d’una agressió racista al metro gravada en vídeo. Crida l’atenció, d’una banda, la gratuïtat de l’acció, però sobretot la indiferència d’un solitari espectador que sense inmutar-se contempla l’escena amb els auriculars del mp3 posats, i gira la cara, gairebé avorrit. Els mitjans de comunicació s’escandalitzen de la
El Maragall, la veritat, fa riure. Ha tingut un munt d?oportunitats per plegar. Un dia va dir a la premsa que volia canviar el govern i els barbamecs del Zaragoza i l?Iceta li van prohibir i va haver de plegar veles. Poc després el ZP, un noiet que ell va posar al capdavant del PSOE
Un dia vaig inventar-me un personatge que destacava per la seva ingenuitat i credulitat i vaig batejar-lo Amadeu Casucreu. A mi em fa gràcia, aquest nom, i quan vaig començar amb aquest bloc, com que no volia posar el meu nom real, vaig utilitzar-lo com a pseudònim, i així s’ha quedat. Després he anat explicant diversos
Ja vaig escriure una vegada que el Quim Monzó és un autor brillantíssim i molt exportable. El seu humor és universal i la seva gràcia és més conceptual que lingüística. Si podés triar una fita per Frankfurt, desitjaria que Monzó adquirís prou fama per poder esdevenir un escriptor professional en català. Actualment és un escriptor
No tinc una opinió definitiva sobre si s’ha de permetre l’ús del vel musulmà a les escoles. Fa uns dies el Quim Monzó va escriure un article inusualment contundent defensant la prohibició. Puc comprendre els seus arguments, com també els que defensen que es tracta d’un signe d’identitat dels que no volen avergonyir-se pel fet
Arran del meu últim post, en que deia que Joan Carles és descendent de Jaume I he caigut en una evidència que fins ara se m’havia escapat. Tots tenim dos pares, quatre avis, vuit besabis, setze rebesavis… Matemàticament si volem saber quants ancestres tenim d’una determinada generació, la fórmula seria 2n, sent "n" la generació
No soc especialment antimonàrquic, com no sóc especialment anti-catòlic, crec que els problemes tan socials com nacionals no venen d?aquestes institucions. He llegit alguns llibres sobre el paper ambigu del Borbó al 23F i no m?han convençut, crec que va defensar la democràcia, probablement per interès propi i no per convicció, però això és secundari.
La mesura de donar un ajut de 2.500 euros per fill o la de subvencionar els lloguers dels joves han estat criticades per electoralistes, o per oportunistes, o per ineficaces, o per centralistes. No s’han alçat gaire veus, en canvi, que afirmin que no són mesures d’esquerres. I és que ja ningú no és d’esquerres.
Fins i tot el nostre estimat Avui va organitzar una enquesta perquè els seus lectors votessin si consideraven innocents o culpables els pares de la Madeleine. És que ens hem begut l’enteniment? Només que existeixi una remotíssima possibilitat que la criatura encara sigui viva o que hagi estat assassinada , els mitjans de comunicació i, sobretot, la
Una vegada vaig conèixer un tipus més aviat simpaticot, que era policia municipal. S?havia aparellat amb una coneguda meva, després de conèixe?s per internet. Tan ell com ella estaven casats i fillats, però sortien sovint, d?amagat de les seves parelles respectives, i sovint, a les seves trobades amoroses hi portaven, cadascú els seus fills, que
Que Convergència i Unió es presentessin separades a les generals em donaria l’excusa per tornar a votar els convergents perquè el que de cap manera no penso fer és votar una llista encapçalada per en Duran. Però més enllà de les meves preferències, crec que si els dos partits es presentessin separats se’n derivarien més