en lloc de flors naturals
es donen manats d’alfals
a tots els que tiren de vetaaaaaaaa
Dedicat al blocaire que es va quedar sense feina per culpa del seu bloc.
M’ha arribat la història d’un senyor que, tot animat, es va presentar de candidat a una feina. L’empresa de selecció el va triar, i als que l’havien de contractar, també els va estar bé.
Quan anaven a trucar-lo, es veu que un dels quefes té la pensada de ficar el nom del candidat al google i hi troba que és un blocaire actiu i combatiu, de tendències independentistes.
Pel que es veu, aquestes inclinacions no s’escauen amb el lloc de treball que havia d’ocupar el candidat, i l’empresa el descarta. Lògicament,l no li diuen que la causa és el bloc delator.
No obstant, el de l’empresa de selecció li confessa al blocaire l’autèntic motiu d’haver-lo rebutjat, – ets massa català, es veu que van dir-li – i el blocaire, indignat, ho esbomba al següent post. Els comentaristes posen el crit al cel i demanen a l’interessat que faci públic el nom dels perversos empresaris que el rebutgen a causa de les seves idees, cosa que ell, prudentment, refusa per no comprometre el confident de l’empresa de selecció.
Només tenim, és clar, la versió del blocaire, i caldria escoltar la de l’empresa, per opinar amb rigor, i no crec que passi, entre d’altres raons perquè dubto moltíssim que els quefes perdin gaire temps en la lectura dels blocs sobiranistes. Però la història té versemblança, i si aquesta no és veritat segur que se’n donen moltes semblants. Per això m’ha interessat.
Jo, la veritat és que no sé de què s’exclama la gent. Trobo ben normal que una empresa consideri rellevants les inclinacions polítiques i les afeccions dels seus futurs empleats, entre d’altres motius perquè és una empresa privada que té la finalitat de guanyar calés i no d’impartir justícia social. O si més no, l’empresari té dret a sentir-se còmode amb els seus treballadors.
Sóc empresari, i puc assegurar que si se’m presentés un paio que tingués un bloc a Libertad Digital no el contractaria. Simplement per aquest motiu, per tenir un bloc espanyolista; jo a casa meva m’hi vull sentir bé, i com que sóc jo qui arrisca els calés vull donar-me de tant en tant el gust de cagar-me en Espanya, o de dir-li guapa a la Rahola, sense incomodar ningú que corri per allà.
Respecte a si tenir un bloc és un factor positiu o negatiu a l’hora de ser seleccionat, jo crec que depen del cas. Una persona que té la paciència de mantenir un bloc tendirà a ser inquiet, creatiu i combatiu. A mi em semblen qualitats positives, i ho veuria bé, però la majoria de les empreses busquen gent simple, treballadora i disciplinada, per una qüestió del perfil del lloc de treball. Per exemple, agafar un/una recepcionista blocaire no és gaire bona idea, perquè és probable que la feina se li quedi curta, que estigui desmotivat i que plegui tan aviat com en trobi una altra.
Tenir idees, o ser extravagant, o nedar contra-corrent, amic blocaire, són privilegis que normalment és guanyen amb els anys, i sobretot, amb els calés. Un jugador del Barça pot portar cua de cavall o melena de lleó i tothom un troba un signe de personalitat. Però si vols entrar a la Caixa, val més que vagis al barber, et treguis el piercing …. i tinguis un bloc anònim, que sinó passa el que passa.
Però vaja, que si m’assabento del nom de l’empresa, i sobretot del carallot del quefe, n’hi diré quatre de fresques ben de gust.
I per acabar, una altra estrofa filosòfica de la Trinca:
La vida no és … un ideal,
deixeu estar la fantasia
i veureu que és un orinal
ple fins a dalt de porqueria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!