L’ANC, Òmnium i l’AMI han convocat unes accions de protesta contra les imputacions del president Mas, l’ex-vicepresidenta Ortega i la consellara Rigau pel seu rol en la consulta del 9-N. Calia fer-ho, i les concentracions davant els Ajuntaments del dia 13 són una magnífica idea. Les cartes individuals de protesta són també una bona idea, però una mica menys. Acompanyar-los al TSJC el dia de la declaració, és a dir, concentrar-nos al Tribuanl és una pèssima idea, per innecessària, perillosa i contraproduent. Voldria explicar perquè ho veig així.
No ens deixem marcar l’agenda. Vam guanyar el 27-S. Anem lídeers. A Madrid diuen el que diuen, però saben com està la cosa. I ara ens juguem una part importantíssima durnat els propers mesos fora, a l’opinió publica i política internacional. Quan vas guanyant un partit, no et llences alegrement amb porter i tot a rematar un còrner ni fas accions innecessariament arriscades. Controles el joc i evites perills. Estem en la situació en que és preferible deixar de marcar dos gols que no pas fer un sol error garrafal. Encara que sigui només la percepció d’un error. I concentracions davant tribunals, en ple judici, quan ni tan sols hi ha sentència, és quelcom que causa una horrible impressió, a Europa. Siguem-ne conscients. I això es copsa més fàcilment que tota explicació del perquè.
No enviem el missatge equivocat. El resum de la situació és “Votar és un dret fonamental, però per a Espanya és un delicte”. Això s’entén perfectament. En canvi, una concentració davant un tribunal protestant contra la simple declaració d’algú s’interpretarà des de fora com “aquesta gent pressiona els tribunals”. Ja no serà el Govern del PP, sinó nosatres qui estarà fent una pressió inacceptable. Nosaltres sabem què ferm i perquè, però oensem sobretot en els 20 segons d’imatges que la premsa estrangera (la immensa majoria establerta a Madrid) rebrà i difondrà. Això, en un país democràtic, no es fa, i punt. De víctimes d’un atac a la democràcia, a “ni uns ni altres tenen cap respecte democràtic”.
Evitem provocacions. A part d la (mala) imatge general, no hauria de passar res. Però conginguem que el risc de derrapatge és més gran. gran, i més greu si passa, allà que no pas, que sé jo, a la Plaça Catalunya. Recordeu l’incident (perfectament benintencionat, estúpid, evitable i contraproduent) de les banderes al balcó de l’Ajuntament de Barcelona durant les festes de la Mercè. Qualsevol escalada de provocació-contraprovocació, allà al davant jugarà, molt, en contra nostra. Penseu també en les especials consideracions de protecció policial del lloc, per exemple. Qualsevol aldarull petit o gran, culpa o no, donarà una pèssima imatge. Europa no vol més Places Maidan. I total, per res que no poguem fer millor a una altra banda.
Calculem les sonseqüències. Els dies 13 i 15 no està previst que passi res (declaracions a part). El que embla més probable, a hores d’ara, és que el TSJC no inhabiliti Mas & co. i fins i tot, que no els condemni per cap dels delictes a cap pena (en canvi, si això “puja” al Suprem, els càlculs ja són uns altres). Pot ser que sí, però imaginem que passa el que sembla més probable. Quina seria la lectura universal, de l’unionisme, de Madrid, i de les capitals estrangeres? “Absolució per pressió popular”. A Catalunya no hi ha justícia, perquè no hi pot haver-hi justícia amb milers de perones a la porta cridant eslògans per una simple declaració. Si us plau, no fem l’enorme favor de tornar la credibilitat democràtica i política a unes institucions espanyoles que a ulls de tothom les han perdut. No siguem tan rucs… I si els condemnen? Bé, llavors sí que podem protestar, però això no és el mateix que posar la bena equivocada abans de la possible ferida. No hi guanyem res; hi podem perdre moltíssim.
Tiguem clars els objectius. L’objectiu és donar suport a Mas, Ortega i Rigau. Això es fa igual a Sant Jaume que a Lluís Companys. L’objectiu és denunciar l’abús polític de la justícia. Això es pot fer de motes formes, on sigui. L’objectiu no són els jutges del TSJC, que són simples insturments. O com a mínim, encara no (no hi ha cap decisió realment rellevant). L’objectiu no pot ser enviar el missatge al món que els catalans no acceptem que “un dels nostres” hagi de, simplement, declarar davant un tribunal.Transformem un missatge a favor de la democràcia en una defensa tribal contra la justícia (des de la percepció de l’observador casual i no informat, que és la majoria immensa del món).
Enviem un missstge inequívoc i positiu. Com deia al principi, el missatge no pot ser “Mas no pot declarar” ni “Jutges vigileu el que feu”. Ha de ser “Votar és un dret fonamental a Europa, però a Espanya és delcite”. I ha de ser de suport absolut a Mas, Ortega i Rigau. Això serà molt més eficaç i visible, molt més positiu, molt més productiu i mooooolt menys arriscat si ho fem a qualsevol altre lloc que no sigui davant el TSJC. A favor de la nostra causa i no contra un judici concret. En positiu. I sense prendre riscos innecessaris ni donar ocasió a l’altra part de marcar-nos un gol al darrer minut. Tots davant els Ajuntaments per donar suport, i per reclamar atenció internacional. Res més. Res menys.
En resum, i en un país de futbolers tribuneros: no facis cap imprudència, per segur que estiguis de tu mateix, quan vas guanyant el partit a cinc minuts del final.
No aneu al Tribunal Superior de Justícia, si us plau.
[AFEGIT]
1. EL que crec que és la millor opció és que tots els acomiadem a Sant Jaume, o on sigui. I que al TSJC hi vagin els representants institucionals (Govern, Parlament; partits, entitats, Pacte Nacional pel Dret a Decidir…) i llegeixin un manifest de suport i de protesta. La foto de milers de persones davant un tribunal fa angúnia (sobretot a fora).
2. Si realment la gent necessita anar-hi físicament, que quedi clar que és una marxa de suport. No una conentració /manifestació amb crits, slògans i pancartes contra el tribunal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!