Resum: Presentaré 3 esmenes a la meva AT (Esquerra de l’Eixample). Dues de les quals sobre la campanya “Ajuntaments per la independència” (afegir un compromís dels candidats a renunciar en cas d’imputació per caasos de corrupció; una altra sobre modificació del compromís d’afavorir l’elecció d’un batlle d’una candidatura signant dels 4 compromisos per la d’afavorir la formació d’un equip de govern que assumeixi aquests compromisos) i una sobre les eleccions plebiscitàries (per donar la possiblitat d’accions a ‘ANC més enllà de l’escenari “tot o res” que ara planteja el Full de Ruta). La resta de les que volia fer, les he descartat per “no imprescindibles”.
Els vicis professionals (una vida de jurista-que-revisa-documents; de professor-que-corregeix-exàmens-i-treballs…) fa que em miri qualsevol document per al que es demanen esmenes amb una febrilitat malaltissa. Ho canviaria tot: el to, l’estil, l’estructura, l’ordre… Però també anys ded’auto)disciplina m’han dut a reprrimir-me, i a intentar fer intervencions gairebé homeopàtiques. En el cas de la Ponència Marc i el Full de Ruta de l’ANC per al 2015-2016, la duplciitat de documents, i una divisió un pèl artificial entre part enunciativa i propositiva, i la rigidesa de la divisió del Full de Ruta (etapa; destinataris; reequisits; accions…) fa que hi hagi una mica de reiteració, bastant de dispersió i alguna inconsistència més de la necessària. Però he limitat les meves pulsions esmenadores a tres punts molt concrets (del que falta o el que caldria mofidicar), als quals afegireé algun comentari al final.
Anem al gra de les esmenes que presento (i que encara han de ser avalades per la Territorial, o no, i si és que sí, votades a l’Assemblea General…).
1. “Ajuntaments per la independencia”: el que hi manca (compromís sobre delictes de corrupció).
En aquest punt (4. Pla d’etapes; 2. Eleccions municipals; Accions) el redactat acutal és:
La campanya promoguda per l’ANC tindrà com a principal objectiu situar les eleccions municipals com a primàries de les eleccions del 27 de setembre, per la qual cosa demanarà a totes les candidatures que es presentin a les eleccions municipals que signin un document de compromís per impulsar, en el cas d’obtenir representació municipal, quatre iniciatives en clau nacional: treballar activament perquè les eleccions siguin plebiscitàries; posar-se a disposició del President de la Generalitat per ajudar en la gestió del procés de construcció del nou Estat; impulsar la creació de l’Assemblea de càrrecs electes i l’entrada del municipi a l’AMI, si encara no en forma part. El compromís també inclou el fet de facilitar que s’esculli com a alcalde del municipi el cap de llista d’una de les candidatures que hagin signat el compromís dels “ajuntaments per la independència”.
La meva proposta és afegiri-hi al final:
L’ANC només podrà recomanar el suport a llistes electorals en quèa) no hi figuri cap candidat impotat per delictes relacionats amb casos de corrpució i b)i en què tots els candidats s’hagin compromés a dimitr dels seus càrrecs en cas de ser imputats per aquest tipus de delictes.
Crec que no podem repetir cintínuament el mantra de que volem un país més lliure, més just i més democràtic i deixar de banda una preocupació gairebé universal i completament transversal de la ciutadania: cal acabar amb la tolerància i la comprensió (i fins i tot la neutralitat) amb la corrupció. Això no és un tema de contigunts programàtics, ideologia o opcions polítiques. Ës una qüestió. urgent, de mínima renegeneració democràtica
Des del punt de vista jurídic una imputació es molt lluny d’una sentència ferma. Imputat i culpable són dues coses ben vdiverses. Molt, de fet. Com a jurista ho tinc prou clar, i a més, dins la professió, tendeixo a exagerar cap el garantisme, si cal exagerar. Però una qüestió és la culpabilitat jurídica (o no) i una altra ben diferent l’alarma política. Hi ha hagut massa casos, durant massa temps, massa estesos. Hi ha hagut (i ptoser encara hi ha) massa tolerància, massa comprensió, massa neturalitat, massa mirar cap a una altra banda. Políticamant, si cal exagerar, ha de ser per la banda de l’exigència, ara i aquí. No podem teni dotzenes d’imputats a les llsites epserant judicis que no acabaran en anys. No podem després mantenir dotzenes i més dotzenes de nous imputats als càrrecs a l’espera de judicis que s’eternitzen. El que individuament pot ser defensable, col·lectivament és inassumible, i fa un mal extrem a la política, a la societat i al “procés” de retruc. Encara que això vulgui dir forçar la renúncia de càrrecs perfectamen vàlids i honestos que siguin exculpats anys després. No es tracta d’estigmatizar, sinó d’evitar que això taqui un procés ja prou complicat.
Seria incomprensible, per a mi i per a molta gent, que l’ANC donés suport, o recomanés el vot, o que només indiqués com a “candidatura sobiranista DOQ” llistes amb imputats a les seves files. I encara que el compromís individual d’un candidat de renunciar en cas de ser imputat no és jurídicament vinculant, és el màxim que podem fer com a ANC. Fer menys que el màxim seria una complicitat amb el desori actual.
2) “Ajuntaments per la independència!: El que (a mi em) causa problemes (la condició addicional de fer escollir un batlle d’una llista sobiranista).
El mateix punt del Pla d’etapes diu:
El compromís també inclou el fet de facilitar que s’esculli com a alcalde del municipi el cap de llista d’una de les candidatures que hagin signat el compromís dels “ajuntaments per la independència”
crec que això és un error innecessari. A veue, en general serà així i no crearà cap problema. Però hi ha casos en què ni serà útil, ni serà possible, ni tidnrà sentit. I per tant, psoar-ho com a condició serà problemàtic.
Hi ha molts casos en què la política local pot realment impedir a una llista soiranista votar l‘alcalde d’una altra. I hi haurà casos en què l’aritmètica electoral ho farà inútil. Exemples:
Crec que el que compta és tenir els compromisos dels Ajuntaments, és a dir, dels equips de govern municpal, o del Ple. Això compta més que un alcalde que no els pugui fer complir per falta de majoria, o de quedar-se amablement a l’oposició sense pdoer aplciar els compromisos. Tal i com està redacta sembla una exhortació a que els partits petits de cada ajuntament votin sí o sí per la llista sobiranista més gran, amb independència de qui formi la majoria municipal. No és estrany que la CUP (i algunes candidatures independents) s’hi sentin molt incòmodes, amb aquest punt.
La campanya promoguda per l’ANC tindrà com a principal objectiu situar les eleccions municipals com a primàries de les eleccions del 27 de setembre, per la qual cosa demanarà a totes les candidatures que es presentin a les eleccions municipals que signin un document de compromís per impulsar, en el cas d’obtenir representació municipal, quatre iniciatives en clau nacional: treballar activament perquè les eleccions siguin plebiscitàries; posar-se a disposició del President de la Generalitat per ajudar en la gestió del procés de construcció del nou Estat; impulsar la creació de l’Assemblea de càrrecs electes i l’entrada del municipi a l’AMI, si encara no en forma part. El compromís també inclou el fet de facilitar que s’esculli com a alcalde del municipi el cap de llista d’una de les candidatures que hagin signat el compromís dels “ajuntaments per la independència”.
El compromís també inclou el fet de facilitar que l’equip de govern municipal resultant assumeixi el compromís dels “ajuntaments per la independència”
3. Eleccions plebiscitàries: incidència més enllà del tot o res.
En aqeust punt (4. Pla d’etapes; 4. Eleccions anticipades plebiscitàries; Requisits), s’hi diu això:
En aquests moments correspon als partits polítics sobiranistes arribar als acords de mínims abans esmentats. Tanmateix si les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línia expressada, durant el mes de juny de 2015 l’ANC es plantejarà organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta a tots els simpatitzants que vulguin, per conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC.
Sens dubte el punt que s’ha fet més famós del full de ruta 😉
gEl Full de Ruta només contempla per tant dues possibiitats mútuament excloents: o bé els partits arriben a un acord i no cal consultar els membres i simpatitzants o en canvi no hi ha acord entre els partits i es planteja “promoure una candidatura de país”. Però hi ha altres possibilitats, potser remotes, però que cal contemplar en un Full de Ruta. Uns exemples:
No seria lògic comprometre’s a la consulta i eventual participació, a fer-la de totes totes. Però cal deixar la porta oberta a fer aquesta consulta, i a actuacions menys dràstiques que la de fer una llista alternativa als partits sobiranistes. La fórmula proposada deixa la porta oberta, sense obligar a res, ni impedir-ho. I per tant, proposo aquesta esmena (el text afegit en majúscules):
Requisits: En aquests moments correspon als partits polítics sobiranistes arribar als acords de mínims abans esmentats. Tanmateix si les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línia expressada, O SI ALTRES CIRCUMSTÀNCIES EXCEPCIONALS HO EXIGEIXEN,, durant el mes de juny de 2015 l’ANC es plantejarà organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta a tots els simpatitzants que vulguin, per conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país, O IMPULSAR ALGUNA ALTRA
4. Les no presntades: Assemblea de Carrecs Electes
Al final aquí he decidit no presentar cap esmena, però em sento bastant incòmode amb el conjunt de les referències a la famosa Assemblea de Càrrecs Electes (ACEC). Són molt disperes entre els dos documents, en diversos apartats, i no sempre coherents. Per eemple, en un lloc es diu que l’ACEC hauria de fer la prcoamació de la independència… encara que el Parlament no esigués dissolt. Això és una barbaritat jurídico-política i democràtica. Per sort, només apareix a la part enunciativa, i no a la part “operativa” del Full de Ruta”. I per tnat, millor deixar-ho córrer. Igualment, a Conrellà es va dir que el seu rol seria el de “garantir la governació” del país. Home, això és un desideràtum, però no pot ser un imepratiu legal i polític. Però aquesta referència concreta no apareix al Full de Ruta… (millor!)
Jo, personalment, crec que l?ACEC no hauria de fer la proclamació de la independència ni en el cas de dissolució del Parlament, el més extrem. Ja posats, que ho faci igualment el Parlament dissolt… millor que no pas els parlamentaris del Parlament dissolt, en el si d’una se¡structura adhoc no preexistent. Entre un dèficit de legimittat i dos dèficits… em quedo amb el mal menor ;-). Per entendre’ns: això de l’ACEC no és explciable ni coprensible caom a substitut d’un Parlament a nivell itnernacional. Final de la discussió 😉
No dic que l’ACEC sigui un error: crec que és una eina que, arribat el cas extrem, pot ser molt útil i necessària per a assegurar la contuïtat de la legimitat democràtica de les institucions catalnes, i per a liderar Catalunya. Entenguem-nos: siu cal això, caldrà també que sortim tots al carrer per a exigir el retorn de les institucions. L’ACEC en si mateixa i per si sola no pot assumir algunes coses que semblen insinuar-se al fullde ruta.
M’hauria agradat que tota aquesta part hagués estat redactada amb molta més cautela i coherència, i m’inquietaria ensar, si jo fos candidat a les municpals, qun compromís exacte m’està demanant l’ANC, perquè, sicnerament, no s’acaba d’entendre, i alguna cosa que se sobreentén, sembla fora de lloc. Però com que és sobretot impreecisió, confusió i sobreentesos, però en la part operativa no hi ha cap punt precís a esmenar, he decidit empassar-me les angúnies i no fer cap esmena ,-)
I les vostres esmenes quines són?
I les vostres esmenes, quines són?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!