Cassolada per un acord? No, gràcies

Ahir l’ANC ens va convocar a una piulada massiva i a una cassolada amb el lema “Acord eleccions ja”. Em va sorprendre la campanya: els acords es fomenten, no s’exigeixen. Però en fi: la piulada la vaig fer, (des d’una sala on amb la gent de l’AT de l’Esquerra de l’Eixample visionant   L’endemà amb Ison Passola…).

Ara, la cassolda, no, ho sento. Ni ahir ni avui. Em sembla que aquí l’Assemblea ha patinat i ha triat una via equivocada perquè banalitza l’eina i és contraproduent pel que fa a l’objectiu.

Banalitza i devalua l’eina perquè una cassolada és, en origen, per tradició i per simbolisme, una forma de protesta contra un abús. Es fan cassolades contra (determinades mesures d’) el règim militar xilè. Contra la l’entrada en una guerra. Contra uns suspensió d’una consulta/referèndum. La cassolada simbolitza la protesta en situació de falta de llibertat que no es pot fer a cara descoberta al carrer. Fer una cassolada pequè volem una cosa queno tenim encara em sembla fora de lloc, forasenyat, frívol, ridícul. OK, tenim pressa, volem un acord… ens volem fer sentir… però una cassolada no és per fer sentir una opinió determinada. ës per protestar contra una situació injusta, i un atac a la llibertat. A més, no entenc com puc fer una cassolada contra Mas i Junqueras (per simplifcar) per a ltenir després el dret a votar-los. La popera cassolada per a què serà? Per protestar contra el preu de les entrades de cinema? Per dir que volem una campanya electoral neta? En fi, una mica de sentit de la mesura no ens faria mal…

I una eina contraproduent perquè si el que volem és un acord… això es resol amb idees, amb propostes, amb alternatives. Amb imaginació. Si volem  aquest o aquell acord diguem quin. Demanar un acord en abstracte ja és prou estrany. Si llavors volem assolir l’acord potestant contra qui l’ha de fer, si tractem d0opressors els qui estan marejant la perdiu (o són incpaços de trobar putns d’acord) no veig com ajudem. Als al contrari. Creiem que no la senten, la pressió popular? El problema és a una altra banda, i fer-los passar per Els Dos Enemics del Poble Indepe és contraproduent, inútil, i autodestructiu. Tan o més que la falta d’acord.

Potser hauríem de separar les accions polítiques de les teràpies de grup. Les piulades, com eramalauradment d’esperar, van ser una riuada d’insults, en bona part. Doncs mira, serà que en Mas i en Junqueras tenen la mateixa habilitat per arribar a acords com cal que el país en el seu conjunt, no ? ,-)

Una mica de til·la. Si volem qualsevol acord aqusta no és la millor via (sinó més aviat propsoar alternatives creïbles). Si vole, com jo, un bon acord i no tan sols el final d’un vodevil (que també) no fem de figurants del vodevil.

Apa, ànims, bona feina, i a veure si trobem el to  tots plegats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *