ALTAMIRANO

Sóc un andalús d’aquests, que fins l’any 2014 no comprenia en absolut la lluita per la independència catalana. Vivia en a l’autonomisme, més radical, això sí, adquirit en les equivocades tesi de el Partit Andalusista, aquestes tesis indefinides, que el va portar a la desaparició. Em s’aproximi a la realitat catalana per intentar comprendre la lluita de el poble de Catalunya, i de la mateixa manera, encaixar a nivell polític i social, el perquè de l’fracàs de l’andalusisme més autonomista. Només em van fer falta unes poques hores en una Diada a Barcelona per comprendre-ho tot.

Després de 5 anys de treball colze a colze amb el poble català i els seus polítics, que més d’una crítica m’ha costat i em costa a Andalusia per part d’aquells que no comprèn la importància de l’internacionalisme entre pobles germans, he après, sobretot, que la lluita que emana del poble, és sempre derrotada per la política, sempre pensant més en butaques, salaris i falses justificacions, que en donar la cara per aquells que els voten i els paguen. Així, no s’aconseguirà mai ni la independència, ni la República Catalana. Més.

La mostra més evident, prometre un referèndum i executar el que d’ell mateix surti, realitzar-lo amb el suport incondicional de tot un poble compromès que va rebre pals per totes bandes, per part d’una policia opressora, i després, amb tot el poble envoltant el Parlament de Catalunya, declarar de manera unilateral la República, per a aquest mateix instant, suspendre-de manera incomprensible i covard. Una traïció imperdonable que ha partit el cor i la fe de la vila. Partida guanyada per l’espanyolisme.

Una derrota en tota regla dels partits polítics independentistes a l’ús davant l’Estat espanyol, que els inhabilita per seguir governant Catalunya. Catalunya no mereix ni més enganys, ni més jocs. Necessita veritat i acció decidida i determinació. Necessita una nova tripulació amb oficials en el pont que sàpiguen a on condueix la derrota, i els costos de la victòria. Que sàpiga sortir de port i enfrontar-se a tempestes de força 8, sense perdre el rumb davant de la primera escomesa de la mar per les amures. Disposats a donar la seva vida, per portar a port segur a el passatge. No es pot sortir a la mar i tornar-se a la primera envestida de l’temporal. La mar és cosa de dones i home determinats.

No han de valer ni noms ni marques, per molt que prometin ínsules de Barataria. Aquells que han incomplert amb el poble han de quedar exclosos.

Ha arribat el moment. El proper 14 de febrer hi ha una nova oportunitat per virar el rumb cap a la independència. No han de valer ni noms ni marques, per molt que prometin ínsules de Barataria. Aquells que han incomplert amb el poble han de quedar exclosos.

No és moment de mirar ideologia, és el moment de mirar cap a la Declaració Unilateral d’Independència, que un cop aconseguida la República el poble sabrà votar en clau ideològica. El 14 de febrer no va d’esquerres o dretes, va d’independència, només de compromís amb la independència i República, d’activar de forma immediata la DUI i complir amb la paraula donada a poble per uns altres. Només s’ha de votar a aquells capaços de fer-la complir amb totes les conseqüències, siguin aquestes les que siguin, ja que només d’aquesta manera s’aconseguirà la República. Qualsevol altra opció serà seguir enganyant, estafant i traint Catalunya i el seu poble. Gent hi ha, només cal mirar cap a un altre costat.

Pedro I. Altamirano

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!