ALTAMIRANO

Málaga (Andalusía) 2 tener 2019.  Un altre 2 de gener es torna a “celebrar” la presa de Granada pels Reis Catòlics en base a uns tractats, els de Santa Fe, que van ser incomplerts des del mateix dia de la signatura. Amb aquest tractat s’acaba el període de més esplendor i prosperitat per al poble andalús. No entraré en consideracions històriques. Només recordar que, amb la vil expulsió del poble andalús, per la sola condició de no ser catòlics, es va donar fi a segles de grandesa per als andalusos. Andalusia es convertia en la colònia pobra de la corona d’Espanya.

Des de la expulsió dels andalusos, l’Andalusia conquerida, no ha tornat a aixecar el cap. Ocupada en el militar i en l’econòmic, els pocs andalusos que van quedar, van ser convertits en veritables esclaus d’amos arribats d’altres terres de la península. Mai, ni amb els períodes de repoblació, es va tornar, ni de lluny, a ser el poble, la Nació Andalusa que va il·luminar al món. Així seguim des de llavors, a la cua de l’Europa a la qual es il·lustro des d’Andalusia.

Però tornem a la realitat. Andalusia no pot permetre, sota cap dels conceptes, que es continuï celebrant cap data, que recordi el que va ser el genocidi del propi poble andalús, i la desaparició d’una Nació. Celebrar la presa de les grans ciutats andaluses, Almeria, la massacrada Màlaga o Granada entre moltes altres, no és altra cosa que recordar guerres i genocidis. No se celebra res, només s’intenta recordar que Andalusia va ser conquerida per la força, els andalusos massacrats i expulsats de la seva Pàtria. Recordar que els andalusos, que Andalusia encara és un territori ocupat pels vencedors, que encara ens tenen oprimits i sense identitat, per a lluïment de grups feixistes i franquistes airejant ràncies banderes plenes de sang.

Quan s’ocupa un territori, es massacra als seus ciutadans (Iraq, Afganistan etc … avui en ple segle XXI, segueixen sent exemple d’això) es espolien els seus recursos, se li priva de la seva identitat, i s’intenta substituir per la identitat de l’ocupant , se’ls manté en la pobresa i en la indigència cultural, intel·lectual i econòmica. Se’ls dota d’un dret a la ciutadania de l’imperi ocupant, el dret a participar en la seva política. Ja no és important governar la seva terra, sinó ser servidor de l’imperi. Els sona tot això veritat.

Andalusia avui segueix sent colònia. Aquest any ho serà molt més en mans de l’extrema dreta. La presa de Granada s’encarrega de recordar-ho cada any. Ens recorden que som súbdits de l’Estat espanyol. Ens recorden que ens van massacrar, que ens van ocupar, que ens van despullar de la nostra cultura, de la nostra identitat. Que ens van robar les nostres terres, les cases, les infraestructures i van ser repartides entre els vencedors, esclaus inclosos. Van intentar esborrar tota empremta que recordés Andalusia, els seus llibres, obres d’art, memòria, i implantar la seva. Construir catedrals on hi havia mesquites i sinagogues. Ens van dir que ja no érem andalusos, que érem espanyols. Que l’important no era governar a Andalusia, que l’important era governar a Espanya. Això és el que ens recorden a cada presa, que seguim sent colònia ocupada en el cultural, polític i econòmic. Perquè no se’ns oblidi.

Andalusia segueix igual, amb una educació dirigida des de Madrid en la qual es, obvia de forma conscient la nostra història, la nostra cultura, la nostra identitat com andalusos. Amb unes terres repartides entre les grades famílies espanyoles que moren sense ser cultivades, i sense donar la riquesa que poden donar en mans dels andalusos. Amb una indústria i un comerç desapareguts. Un poble sotmès a la pobresa com a font inesgotable de mà d’obra barata i modelable. Convençuts que no és important ser andalusos, que l’important és ser espanyol. Que no és important votar els propis andalusos, que l’important és votar als partits espanyols. Colònia en estat pur. Nació ocupada en estat pur.

Els nostres polítics nascuts a Andalusia. Abduïts per les nimfes de la força ocupant s’ho creuen. La màxima ambició d’un polític andalús, no és governar a Andalusia, al Parlament Andalús, no, és anar a governar al Congrés dels Diputats de Madrid, al cor del Imperi. Així veiem com corren de les butaques del Parlament Andalús, al de Madrid a les primeres de canvi, i a Andalusia que li donin. Per o això no és el pitjor, el pitjor és que quan arriben a Madrid, es posen de genolls abans el Cèsar de torn, sense que els importi un rave que a qui clava el seu genoll no és ell, és al poble andalús al qual representa.

No, no podem continuar permetent que ens recordin que som simples esclaus d’una força ocupant. Que som una colònia a la qual explotar mentre ens mantenen en la indigència. NO.

Volem ser Andalusia. Volem ser andalusos. Una Nació lliure i sobirana. Des d’aquí, des d’aquesta llibertat i reconeixement del que som, serem generosos amb la resta de poble de la península, i tornarem a ser el poble que vam ser, els homes de llum que vam ser, i il·luminarem de nou a Europa. Mai més celebració de l’ocupació del genocidi del poble andalús.

Pedro Ignacio Altamirano

@altamiranoMLG

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!