Àlfons

Un dels autors de L'Or dels valencians

Desmuntant les mentides “reals” d’Extremadura

Sense categoria

Nota: Sóc autor, junt amb Jaume Ortiz, de l’exposició L’Or dels valencians

Ahir ja vàrem al·lucinar en colors amb la barreja que va fer l’executiu extremeny en donar la mateixa consideració a un préstec amb interessos abusius com el Fons de Liquiditat Autonòmic amb les transferències que l’estat fa a les autonomies. I hui s’ha conegut un vídeo ( a continuació ) inqualificable on es cometen errors de concepte bàsics. Tant, que inclús acceptant que estiguen intentant vendre que en realitat són maltractats, sorprén molt que un govern autonòmic, amb els recursos de què disposa, haja recorregut a “arguments” tan fàcils de desmuntar.

Primer parlen de la balança del dèficit, i afirma que Extremadura ha complit l’objectiu de dèficit. Evidentment. Rep els recursos econòmics necessaris i li resulta extremadament fàcil complir. Cosa que, casualment, no passa en cap dels territoris mediterranis (València, Balears, Múrcia i Catalunya). Té nassos que es compare precisament amb aquestes regions per traure pit, quan allò que li permet fer-ho és, casualment, els recursos econòmics que provenen d’eixos territoris. La paraula “insultant”, en aquest cas, es queda molt curta.

Immediatament després i relacionat amb el punt anterior parla del deute. Una altra vegada, els territoris mediterranis, maltractats durant tres dècades per un finançament demencial i injustificable, no han tingut més remei que endeutar-se. Per exemple els valencians ni tan sols rebem de Madrid els mínims recursos per poder pagar una sanitat, educació i assumptes socials de la mitjana de la resta de l’estat. En eixes condicions, els recursos necessaris els hem hagut de demanar als bancs i al mateix estat responsable d’aquest repartiment injust.

Quan parla del dèficit de despesa pública, utilitza xifres absolutes. Posa Madrid en primer lloc, Catalunya la segona, Andalusia la tercera i posa a Extremadura la dècima. Quin ultratge! Els dècims. Però mirem quants habitants té cada comunitat. Madrid té 6.5 milions, Catalunya 7.5, Andalusia 8.4 i Extremadura? 1.1 milions. Lògic que estiga endarrerida. La forma correcta (i de sentit comú) de comparar aquestes xifres seria la despesa pública dividida entre el nombre d’habitants. Però clar, aleshores Extremadura queda massa ben parada i tocava amagar les dades.

En el tema d’infraestructures, encara que es limita a parlar d’AVE, ignora que hi ha moltes més partides (com carreteres) que també s’han d’incloure. Parlant d’AVE, certament, Extremadura no té un sol kilòmetre, però potser hem de buscar la raó en Portugal. Aquest país, fent ús de la prudència que els espanyols no solen exhibir, no vol invertir ni un euro en Alta Velocitat, ja que no li troben la rendibilitat econòmica. Fer una inversió immensa per apropar Madrid (sempre la radial Madrid) i Extremadura no està justificat per a tan pocs habitants.

No entenc per a què trau el tema de l’energia. No és cap argument i no demostra res. A més, entra de ple en el terreny privat (perquè són empreses privades les que generen i “exporten” eixa energia) i no té cap conseqüència en el repartiment autonòmic dels recursos econòmics.

Quan parla de riquesa, es comparen amb el País Basc, que com tots sabem no es veu afectat per un repartiment absurd i això li permet, entre altres coses, tindre una taxa d’atur minúscula comparada amb la resta del país. El punt divertit, però, és com se les apanyen per intentar demostrar que Extremadura té una pressió fiscal elevada. ¿Ho fan comparant percentatges de renda com seria la cosa lògica? No, perquè aleshores Extremadura no té una pressió elevada. Calculen el percentatge de pressió sobre el PIB de la comunitat. Així no s’ha calculat mai, però clar, això els permet traure un percentatge molt major, ja que el seu PIB és molt més reduït. Però una cosa és el percentatge sobre el PIB i una altra molt distinta el percentatge aplicat a empreses i persones que són els que acaben pagant.

Fa menció també d’altres “balances” com la demogràfica (els extremenys estan més dispersats i això encareix els serveis que reben, però no és menys cert que el repartiment que s’ha aplicat aquestes tres dècades ha tingut això molt en compte) o la laboral (molts extremenys emigren a altres territoris més rics) però que no guarden relació amb el repartiment autonòmic ni entenc perquè són mencionats en un vídeo de quasi quatre minuts.

En definitiva, un intent patètic de demostrar amb trampes el que no es pot demostrar. Els extremenys són, precisament, dels més beneficiats per un sistema de distribució que obeeix a fluxos històrics (de la corona d’Aragó a la de Castella) o polítics (frenar el mediterrani) però mai econòmics. Això els ha permés no tindre quasi deute, o traure pit volent baixar l’IVA, els impostos i la pressió fiscal, símptomes d’un excés de finançament que els territoris mediterranis no podem ni somniar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.