Sense RTVV… ara què?
La solució passa per TV3. S’ha de blindar, legalment, la recepció dels canals catalans al País Valencià. Així com cap pressuposar que el PP amb tota la seua mala fe intentarà blindar llargs contractes amb televisions privades que combreguen amb la seua ideologia per a quan no estiguen en el poder, s’hauria de fer això mateix quan políticament siga factible. Signar un contracte de recepció simbòlic on els valencians guanyem canals que parlen la nostra llengua, on tinguem espais territorials propis tal i com passa amb RTVE. Aquest contracte hauria de cobrir varios anys i blindar-se amb una indemnització forta en cas de trencar-se per la part valenciana. Igualment, caldria preveure que, en algun moment i des de Madrid, podrien plantejar noves lleis que intenten fer il·legal la recepció de la senyal en terres valencianes, i això s’hauria de blindar també, ja que no ens podem permetre aquest extermini cultural irreversible que el PP intenta imposar ja sense cap dissimul.
Per part catalana, la recepció de la senyal per més de 5 milions de nous espectadors, milloraria els seus resultats econòmics per publicitat, el que hauria de reflectir-se en el tractament de les “terres del sud”.
Hem d’entendre que entrem en un periode crític per a la llengua que ha de finalitzar el més prompte possible, i això exigeix posar-se a treballar des de aquest mateix moment en que la desconnexió és imminent i que ha d’acabar el més prompte possible una vegada que els que volen que siguem uns “madrilenys de tercera” deixen la Generalitat expulsats per botiflers.