Pell de pruna, sang de glaç

Sota una aparent pell de pruna, corre una sang de glaç que batega per fils daurats provocant lluentors acolorides.

Valves geomètriques oculten una finestra rectangular i acolorida, amb espiell i orella discretament simulades. A sota, en angle recte, un rectangle, ple de marques de pigota quadrangular, fa la feina d’estilet que ratlla amb sang negra de motlle

Amagat, no sé on, un ventre dur com la closca d’una cloïssa, acull un cor d’escarabat ancorat amb estany gris com el plom, dibuixant una polida imatge rectangular amb escuts pintats de gris sobre un fons negre. A cada pota, hi surt un fil que, com barró de reixa, el lliga, i el fa presoner i escarceller a la vegada, transmetent un zumzeig sord imperceptible al tacte.

Un anell de saturn gira vertiginosament amenaçat per un fibló amb un ull agut i una ungla de gat.

Un rectangle format per grans d’arena acolorits composen un calidoscopi canviant com les onades que van i vénen o com els grans rètols i indicadors de l’autopista. Sobtadament la finestra aboca imatges de persones i paisatges, de figures existents i inventades.

Aquesta closca negra, convertida en cinc sentits, cor metàl·lic i cervell parcel·lat, aplega la gent com les campanes que tocaven a missa al primer retruc. Els posa uniforme, els retalla perquè hi càpiguen, els emmanilla de peus i mans per conservar la virtut virtual.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *