Un nou inici cap a l’autonomia
Tornar a viure sola m’ha permès assolir nous reptes.
Ara, durant l’estiu, tinc la companyia de la meva mare,
però a partir del setembre tot canviarà.
Menjar i dormir quan em ve de gust.
Organitzar el meu dia a dia com vulgui.
I, sobretot, poder sortir, encara que sigui només perquè em toqui l’aire,
ja que he aconseguit per primera vegada obrir amb clau.
Aquella clau és la clau per a la felicitat.
La clau que obre el pany equival a una petita acció que m’omple de satisfacció.
Petits gestos com obrir una porta em permeten gaudir d’una qualitat de vida que mai havia imaginat poder aconseguir.
La vida sola i cada dia més autònoma m’atrau molt,
i alhora m’espanta no per por, sinó per excitació.
Aquesta excitació serà l’empenta per continuar fent coses noves i extraordinàries per mi,
coses que em donaran la vida fins que la meva salut m’ho permeti.
Salut!
Histories com aquesta donen força!! ❣️
És clar 💪
Gràcies, Shahzadi 🫶
L’enhorabona, Aliki (malgrat les circumstàncies).
Endavant amb la teva vida, que només en tenim una!
Quant a ‘la clau’ de la que parles, és tot un símbol, i m’ha recordat una dita catalana una mica antiga, d’abans de l’euro; de fet molt abans. No sé si la coneixes.
La dita deia ”donar la clau i el duro”, i els pares ho donaven al jove que ja era prou gran per espavilar-se sol, sortir de nit, etc.
Un duro era un bitllet o una moneda de 5 pessetes, i que en aquell temps era una quantitat suficient (avui seria 0,000171€). I la clau era la clau, la llibertat.
Quan jo era petit encara es feia servir, la dita, però d’una manera simbòlica
Realment, és molt bonica aquesta dita 😊
Gràcies, Cinto, una forta abraçada.