Boja pel català

Una vegada més, sento la necessitat d’escriure una entrada sobre les errades més freqüents que sento no només a la ràdio i a la televisió, sinó també mentre xerro amb amics catalans. A hores d’ara, detectar els errors s’ha convertit en un joc per mi. Tanmateix, aquest joc no fa gràcia, ans al contrari: demostra el trist fet que els catalans estan perdent la seva pròpia llengua, ja que la fan servir malament.

Tot just aquesta última frase dona peu a un error força comú, degut a un calc del castellà. L’heu trobat? És que topo amb ell tan sovint que gairebé tendeixo a cometre’l jo mateixa. Es tracta de la construcció “el fet que”, que és la correcta; però moltíssimes vegades sento dir “el fet *de que”, que és correcte només en castellà.

Una altra errada d’allò més freqüent és “arrel”, paraula que hom confon amb el mot correcte “arran” quan significa “com a conseqüència”. Gairebé me’n faig un tip de riure, però què coi té a veure la part inferior d’una planta amb la intenció d’expressar un efecte conseqüent? Arran d’aquesta confusió, hauríem d’aprendre la versió correcta i normativitzada.

A més a més, moltes vegades la gent s’equivoca dient “bones” com a forma de salutació. Llàstima, però, que es tracta d’una castellanada com una casa de pagès. La forma correcta és “bon dia” o “bona tarda”, mentre que “bones” és només el plural femení de l’adjectiu “bo” (com en la frase “he menjat moltes coses bones”).

Així mateix, s’empra el mot castellà “ojo” i, a sobres, es pronuncia a la manera catalana: la segona O, com que és àtona, sona U. Així i tot, no s’hauria de fer servir, perquè el català ja té paraules equivalents com ara “compte” o “alerta”. Una vegada més, trobo intolerable emprar castellanismes en lloc de paraules catalanes genuïnes només per demostrar que la influència del castellà s’hagi convertit en una tendència que tothom ha de seguir.

Com a últim exemple –i aquest sí que el trobo a tot arreu— esmento “a nivell de”. A còpia de fer-lo servir, fins i tot als mitjans de comunicació, hom creu que és correcte; però, si s’estudia per obtenir el nivell C2 de català, s’aprendrà que els equivalents més adients són “a escala de”, “en l’àmbit de” o el més natural “pel que fa a”, ja que sempre ens referim a algun aspecte o alguna cosa determinada.

En conclusió, hauríem d’anar amb compte a l’hora d’emprar el català. Si comencem a fer-lo servir malament, els continus errors s’estendran com una taca d’oli. En ser així, és lògic que la llengua acaba perdent-se. Doncs mantinguem el català, amics, no el deixem extingir!