Per fi ha arribat la gran notícia: tinc el C2 de català!
Ho he aconseguit: tinc un diploma que certifica els meus coneixements en llengua catalana.
Ha sigut un gran repte per mi, sobretot perquè l’examen va ser molt dur i se’m va fer llarguíssim: va durar nou hores! A més, estava feta un sac de nervis, i mira que n’he fet d’exàmens al llarg dels anys… Així i tot, vaig treure una puntuació boníssima, un resultat que encara no acabo de pair perquè no m’ho esperava gens. Al contrari, temia que no aprovaria l’examen, però de vegades hauria de confiar més en mi mateixa; al cap i a la fi, la vida ens regala grans moments de felicitat, que en la majoria dels casos són fruit dels nostres esforços.
Doncs ara ha arribat el moment de posar-se les piles i fer aquelles coses que requereixen la certificació, com ara buscar una bona feina i donar-me a conèixer com a una catalanoparlant que lluita per a la promoció del català. Com deia en l’entrada anterior, el setembre és aquell període de l’any en què se solen engegar nous projectes. L’obtenció del C2 em dona un motiu més per agafar aquest camí que encara no sé ben bé on em portarà.
