Per fi em sento molt útil ensenyant llengües
Fa un mes vaig començar els dos voluntariats dels quals us parlava, i la veritat és que fan molt de goig. No pensava que ensenyar una llengua pogués ser tan satisfactori.
Tot i que, de moment, no tinc cap coneixement en l’àmbit de la pedagogia, aconsegueixo crear lliçons pràctiques i amenes per a les meves alumnes. Internet és una font força rica de materials que em donen idees molt útils a l’hora de preparar les classes.
A més a més, la satisfacció més gran és veure les meves alumnes motivades i engrescades per aprendre noves coses. M’agrada quan exposen els seus dubtes, quan encerten els deures i quan em diuen que són molt agraïdes per l’ajut que els ofereixo.
En fi, és la primera vegada que em sento realment útil, ja que l’ensenyament permet la interacció interpersonal i em dona una resposta estimulant per comprendre si la meva feina està ben feta. Segur que continuaré seguint i afinant aquest camí sorprenentment meravellós que he emprès.
Enhorabona de nou per la teva tasca de voluntariat.
Amb l’ensenyament passa com en altres tasques:
que retornes a la societat el que primer ella t’ha donat a tu.
No naixem ensenyats!
Una abraçada, Aliki.
És cert, primer t’ensenyen i després ensenyes.
Gràcies, Cinto.