Boja pel català

El mestre Virgili i Ortiga sol publicar cada dia a la xarxa social X (o Twitter, digueu-ho com vulgueu) un consell amb l’objectiu de parlar un bon català. Des de fa molt temps segueixo aquest enfilall de piulets, i la veritat és que de vegades descobreixo encara nocions d’allò més curioses i interessants sobre la llengua catalana.

Aquí vull compartir amb vosaltres dos piulets que demostren la riquesa lèxica del català.

Com explica el diccionari DIEC, un envitricoll, un sinònim del qual és una embrolla, és una situació intricada o complicada d’un afer o d’una qüestió. En fi, es tracta d’un garbuix o, fent servir un mot més conegut i emprat, un embolic. Ja deveu haver observat com la llengua catalana té paraules no només curioses pel que fa a la seva estructura, sinó també molt més genuïnes i innovadores respecte als equivalents castellans.

Amb aquest segon exemple, vull remarcar com d’equivocada anava jo quan emprava sempre el mot “espavilar”. Observeu quins mots més autèntics ofereix el català: “eixorivir”, “escarrabillar”. Tot i que són paraules llargues i difícils de pronunciar (semblen una mena d’embarbussament, oi?), il·lustren molt clarament l’enorme cabal lèxic de la nostra llengua.

En conclusió, m’agradaria convidar-vos a estudiar i aprofundir la llengua catalana. Com és habitual en qualsevol altra llengua, no s’acaba mai d’aprendre paraules, expressions o la seva etimologia. El català, però, i el grec també, són llengües molt complexes i riques; per tant, crec que hauríem de preservar-les i difondre-les amb qualsevol mètode que ens sigui més còmode.