La vida és imprevisible
Sovint em trobo en períodes de la meva vida on hi ha un bon grapat d’entrebancs i problemes per resoldre. Tot d’una, apareix un imprevist i moltes vegades aquest imprevist és el primer d’uns quants altres. Us sona familiar tot plegat?
Doncs es veu que en aquests casos vivim l’anomenada “llei de Murphy”, que dicta: “si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”. En altres paraules, sembla que l’univers —o Déu, o el fat, o digueu-ho com vulgueu— ens enviï unes experiències adverses que acabem de viure d’una manera d’allò més desfavorable per la nostra salut mental.
Tanmateix, sobretot en els moments més difícils, hauríem de treure l’aptitud més positiva de la nostra personalitat. De fet, la positivitat juntament amb l’enginy són els elements claus que permeten superar les dificultats i fer-nos sentir invencibles. Si no reaccionem a les adversitats, ens deprimirem, ens deixarem anar i, al final, tocarem fons.
En definitiva, hem de tenir present que tot té solució. Ja se sap que la vida té els seus alts i baixos, que ho vulguem o no, és la cosa més normal d’aquest món. Per això, no n’hi ha prou amb queixar-se; en canvi, cal actuar. Com passa en l’àmbit de la física, després d’una acció hi ha una reacció. Al cap i a la fi, aquesta mateixa reacció ens enfortirà i ens farà feliços.
Tu sí que ets una força de la Natura, estimada Aliki. Segur que hi ha una Llei que porta el teu nom. No hi ha entrebanc que se’t resisteixi. Quina actitud més admirable! I sempre amb un somriure 🙂
Gràcies per les teves floretes, Raquel, s’agraeixen molt 😊
Ai, la maleïda ”llei de Murphy”! Estic d’acord amb tot el que dius.
I, a més hi afegiria: que si hi ha un imprevist, un problema que tu, amb la teva intervenció, pots solucionar o, si més no, modificar, paga la pena invertir-hi tots els esforços.
Però si, en canvi, un cop analitzat, resulta que allò és inalterable, serà millor no perdre-hi ni un segon i dedicar l’energia en una altra direcció; ens estalviarem la frustració de no aconseguir resoldre-ho i avançarem en un altre objectiu.
Diuen que la vida són quatre dies… cal aprofitar el temps.
Tota la raó, Cinto. Una abraçada 🙂