Ja hi tornem
És aquell període de l’any quan tot torna a començar. Sembla un segon Cap d’Any: després de les vacances, ben descansats, toca posar-nos les piles i dur a terme els nostres deures.
Per mi el setembre significa un nou inici. De petita, equivalia a un nou any d’escola (quina mandra!); després, corresponia a un nou any acadèmic ple d’estudis interessants; i ara, com que soc autònoma, és el moment en el qual tinc un munt d’idees al cap, i només el temps i la persistència diran si aquestes idees es convertiran en projectes concrets. Dit altrament, és l’hora més adient per a provar noves experiències, llançar-se segons el propi instint i, al cap d’un temps, veure’n les conseqüències i els resultats. Les vacances serveixen per buidar el cap, relaxar-se, reflexionar sobre aspectes importants i, al final, acabar amb energies renovades i ganes de tornar a posar-se a prova.
Per això, endavant les atxes i tornem-hi! Si tenim un somni pendent, és l’hora d’acomplir-lo; i si ja ho hem provat, doncs tornem a intentar-ho una vegada més, perquè l’esperança mai mor.
El setembre és el Cap d’Any real. De llarg! Tot comença de nou.
La putada –parlant clar– és que tenim al davant onze mesos abans no tornem a tenir vacances. Jo preferiria repartir-les en dos torns.
Bona tornada, Aliki, i una abraçada gran!
Bé, per sort tenim també les vacances nadalenques…
Gràcies, Cinto, una forta abraçada.