Ara mateix, com la majoria de vosaltres, suposo, estic molt contenta perquè —per fi!— s’han acabat les festes. La veritat és que aquestes festes duren massa temps, tenim moltes obligacions familiars i, en general, es tracta d’unes vacances forçades i impulsades pel consumisme. Així, cada vegada acabem ben atipats i tenim la butxaca foradada, cosa que engega un nou període de dieta i dur treball… Com si no n’hi hagués prou, les actuals notícies de guerres i malalties arreu del món fan que tinguem una actitud no gaire optimista.
Tot i això, jo he començat el nou any amb moltes idees i ganes per tot el que realitzaré. Primer de tot, buscaré una feina complementària: donaré classes particulars de català, italià i/o grec modern, per tal de transmetre’n la bellesa i la riquesa lèxica que m’apassionen. A més, a finals de primavera, viatjaré per segona vegada a Barcelona, on em trobaré amb moltes persones que, algunes directament i altres indirectament, m’han ajudat a apropar-me a la llengua i cultura catalana i a sembrar-ne la passió i la implicació. Tot plegat em fa moltíssima il·lusió i des del meu cor sento que estic a punt de viure grans experiències inoblidables. Tant de bo que aquesta sensació esdevingui realitat!
Bon any a tothom i procureu viure amb salut i lluitant pels vostres somnis!
Bentornada! Aquestes maleïdes-beneïdes Festes, t’havien allunyat d’aquest racó.
Vinga, a tornar a delitar-nos amb els teus escrits. I esperant que aquesta primavera barcelonina sigui una realitat.
Gràcies, Cinto, una forta abraçada. 🙂