Gaudiu de la vida mentre pugueu
Avui dia la vida dels joves i dels adults és frenètica i es compon d’un compromís rere l’altre. De vegades hi ha fins i tot entrebancs que requereixen la nostra atenció i el nostre esforç per solucionar-los.
Tanmateix, hauríem de gaudir de la vida mentre tinguem les energies necessàries. Veig al meu voltant la majoria de gent gran que com més va, més es deixen anar i, a poc a poc, s’apaguen. És cert que hi ha també gent encara molt activa al cap de noranta anys, però dissortadament es tracta d’una excepció. Veig la meva àvia, per exemple, amb qui comparteixo pis, i m’adono que mes rere mes —per no dir dia rere dia— ella perd qualsevol interès. És veritat que la seva situació física no l’ajuda gaire: camina amb crosses, no hi veu per culpa d’una malaltia als ulls i no hi sent. Amb aquestes condicions, és lògic que el cos i la ment demanin cada vegada més repòs. Així i tot, és una llàstima que una dona tan activa com era ella s’estigui apagant d’aquesta manera.
Per tant, vull invitar-vos a gaudir de la vida fins que les vostres condicions físiques i mentals us ho permetin. Mai se sap què ens té guardat el destí. Llavors feu com jo, que m’aixeco cada dia agraïda a la vida i procuro fer coses que m’agraden i m’omplen de satisfaccions. Al cap i a la fi, la vida són quatre dies i hem d’aprofitar-la al màxim.
Efectivament, tal com dius, la vida són quatre dies, i com diem alguns, ja n’han passat dos. Així és que, alerta, cal aprofitar-los.
El que succeeix, també, és que amb els anys van minvant les energies, i encara que la ment i l’esperit estiguin forts, el cos té les limitacions que li toquin segons les circumstàncies.
Però, també com diu algú, l’edat no és un número, és una actitud.
Bona reflexió la teva, Aliki. Una abraçada.
Gràcies, Cinto, però de vegades la ment i l’esperit ens fallen i llavors sí que estem fotuts…