Publicat el 30 de març de 2025
Esclata la primavera
Esclata la primavera,
però el meu cor continua encongit.
Un accident l’ànima sempre altera,
i, tristament, fa un mes que no ens hem escrit.
Com cada any,
els arbres i les plantes floreixen,
però enguany,
els meus pensaments de gris es vesteixen.
Tu busques ordre en el teu cap,
i jo d’altres capficaments tret de tu, no en tinc cap.
Però encara hi ha esperança,
i si puc cuidar-te, m’ompliràs d’alegrança.
El món va d’aquesta manera:
després de l’hivern arriba la primavera.
A hores d’ara,
els meus dies i sentiments tenen alts i baixos,
però si dono la cara,
espero tenir-te aviat en els meus braços.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat | s'ha etiquetat en esperança, primavera, tristesa per Aliki Zanessis | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Un poema preciós, dolç i tendre de la no-poeta Aliki!
I confirma aquella dita que ja et comentava l’altre dia: ‘la necessitat crea l’enginy’.
Una abraçada gran.
De fet, ja soc poeta. Per la resta, hi estic d’acord. Gràcies, Cinto.
És el meu poema preferit, m’encanta com has triat les paraules. És trist, però molt bonic. Et sento molt a prop. Sé que és difícil, però tens un cor molt gran. La primavera també tornarà dins teu. Ho veuràs.
Moltes gràcies ☺️