Publicat el 27 d'abril de 2025
En resum
L’espera i la incertesa se’m fan eternes.
Els dies passen i jo espero que el destí em somrigui.
Ja sé que cal tenir paciència,
però la paciència també té un límit.
M’agradaria deixar-ho tot i viatjar, conèixer gent nova, fer experiències;
tanmateix, he de ser realista i estar contenta amb el que tinc.
De fet, cada dia em pot regalar una sorpresa bonica, per petita que sigui;
per això hauria d’estar agraïda de la vida.
Els pròxims dies tindré una visita agradable,
així segur que viuré una temporada més alegre,
plena de companyia, amor i reflexions serioses.
Gràcies a tothom qui em segueix i em dona suport,
sou els millors, fins i tot des de la distància.
A reveure!
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat | s'ha etiquetat en espera, incerteses, paciència, Realitat, somnis per Aliki Zanessis | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
T’entenc tant…m’ha agradat molt llegir-te. Tens raó, tot té límit, fins i tot la paciència, i també m’alegra molt que aviat tindràs una visita especial 😍❣️i espero que tant tu com jo com tots rebem allò que estem esperant amb il·lusió.
Una abraçada!
Tant de bo, Shahzadi! Gràcies ☺️
Que bonic això que escrius!
Moltes gràcies pel teu comentari, Eduard.
Cara Aliki,
Ja ho diu la dita: no hi ha res que cent anys duri. Tot és passatger. I allò que fa gairebé 2 mesos semblava impossible, en breu ja serà una realitat. Tot i que pel camí s’hi han quedat somnis i il·lusions, coneixences i descobriments. Temps al temps que tot arriba quan és el seu moment. I ja ho saps, a la 3a va la vençuda!
Mentretant, a gaudir de l’avui, del demà i de “l’altro domani”. 😉💪🏼😘
Ben dit, Raquel, i, com deia un filòsof grec, “ta panta rei”, tot passa…
De nou la poetessa. Benvinguda.
És molt bonic i molt encoratjador, el teu escrit d’avui
i espero que tot vagi succeint tal com voldries.
Que gaudeixis de la visita que esperes!
Moltíssimes gràcies, Cinto!