El meu nou propòsit: llegir més
No sé si encara soc a temps per a desitjar-vos bon any, però és veritat que un altre any ha passat, les tres setmanes de festes s’han acabat i jo acabo de complir trenta-set anys. Aquesta és la crua demostració que el temps continua el seu pas inexorable. Per això, ara més que mai, he decidit gaudir del temps tant com pugui, perquè no podem saber què passarà demà… Llavors, a banda de les meves obligacions, vull dedicar el meu temps a la lectura i a l’estudi. Tinc pendent una bona pila de llibres en diferents llengües, i he decidit que enguany en llegiré una part, si no tots. He entès que la lectura em fa sentir viva i em dona nocions noves i d’allò més interessants.
Per exemple, tot just acabo de llegir “Entendre els mapes”, escrit per Vicent Partal, director del diari digital català VilaWeb (el meu bloc és dins aquest mateix espai, per entendre’ns). Per a mi, aquest llibre ha sigut realment revelador: no havia pensat mai que un mapa pot capgirar la visió que tenim del món. M’ha sobtat que hi ha diferents mapes no gràfics que es transmeten generació rere generació, sobretot de manera oral, sota forma de cançons. També em quedo amb la idea que cada mapa és correcte i alhora amaga alguna cosa; unes paraules d’allò més encertades. En fi, podria continuar parlant d’aquest llibre durant hores, ja que té molts punts que ofereixen unes reflexions originals.
El que vull dir amb aquest exemple és que un llibre pot capgirar la teva perspectiva sobre uns aspectes concrets. Aquest és el valor inestimable dels llibres. En una època en què manen els vídeos, les pantalles i la pluja d’informacions fugaces, hauríem d’aturar-nos de tant en tant i endinsar-nos en un bon llibre.
Tens tota la raó! Tal com diu aquella sentència: “La ment és com un paracaigudes, només funciona si s’obre”. Llegir és una de les millors maneres d’ajudar a obrir la ment.
Enhorabona pel teu propòsit d’enguany. I, sí, a llegir que la vida són quatre dies i ja n’han passat dos.
Cert. Gràcies pel comentari, Cinto!