Avui és la teva festa,
i vull retre’t homenatge.
Ara més que mai,
el nostre lligam és molt fort.
En aquests moments difícils,
ens fem costat
encoratjant-nos a anar fent,
cadascú com pot.
Sens dubte,
ens en sortirem més enfortits,
perquè sempre m’has dit
que el que no et mata t’enforteix.
Sempre has tret ferro als problemes,
cosa que m’ha permès tirar endavant,
i superar tots els obstacles.
Doncs avui et celebro,
perquè m’has donat i ensenyat la vida.
Visca tu,
visca la vida!
Un altre poema preciós. Això és un no parar!
I com a pare que soc, m’hi sento plenament identificat.
Continua escrivint-ne, te’n surts prou bé.
Una abraçada!
Gràcies, benvolgut Cinto. Un petonet.