Publicat el 19 de març de 2025
Ara et toca a tu, pare
Avui és la teva festa,
i vull retre’t homenatge.
Ara més que mai,
el nostre lligam és molt fort.
En aquests moments difícils,
ens fem costat
encoratjant-nos a anar fent,
cadascú com pot.
Sens dubte,
ens en sortirem més enfortits,
perquè sempre m’has dit
que el que no et mata t’enforteix.
Sempre has tret ferro als problemes,
cosa que m’ha permès tirar endavant,
i superar tots els obstacles.
Doncs avui et celebro,
perquè m’has donat i ensenyat la vida.
Visca tu,
visca la vida!
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat | s'ha etiquetat en festa, homenatge, lligamfort, pare per Aliki Zanessis | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Un altre poema preciós. Això és un no parar!
I com a pare que soc, m’hi sento plenament identificat.
Continua escrivint-ne, te’n surts prou bé.
Una abraçada!
Gràcies, benvolgut Cinto. Un petonet.
És molt bonic aquest poema, m’ha arribat al cor. Es nota com l’estimes. Jo també soc filla i tinc molt bona relació amb el meu pare, t’entenc molt. M’encanta, és dels meus preferits.
Quina sort tenim!