Alfons Escoda
Des de Cerdanyola, per Catalunya
Israel, per molts anys.
Avui, Israel fa 60 anys. Fa seixanta anys de la proclamació d´independència.
Són molts avenços que s´han aconseguit aquests 60 anys. Són moltes les gestes aconseguides. El poble d´Israel ha retrobat la dignitat i la llibertat, però encara no pot viure en pau. Israel anhela la pau, estarem la resta del món al seu costat per aconseguir-la?
Fa 60 anys, en un gest heroic i després de moltes desenes d´anys de treball i de lluita, després de centenars d´anys d´exili i de patiment, després de milions de jueus assassinats per odis diversos, després de la Shoà, naixia un jove estat lliure. Un estat emparat per l´acta de particició que la Societat de Nacions feia del Mandat Britànic a Palestina. Un estat que naixia al costat de l´altra possible estat que va dissenyar la Societat de Nacions, l´estat àrab de Palestina.Un estat àrab que no van voler acceptar cap de les nacions àrabs veïnes i que va fer esclatar la guerra i la violència. Els exilis i els refugiats de tots dos bàndols i una sagnant ferida que encara no s´ha pogut tancar.
Israel és avui, com va ser des del seu primer dia, una democràcia. Israel és un poble lliure d´homes i dones lliures.Israel és una societat pròspera, que comparteix els dubtes i les contradiccions amb els altres pobles d´occident.Israel és un petit país que vol la pau i que continua patint les incomprensions que sempre ha patit per part de moltes altres nacions.
I ,des de Catalunya, un país germà, que ens mirem cara a cara des de l´altra riba del Mediterrani amb els nostres respectius 7 mil.lions d´habitants, alguns veiem amb certa desesperació que som dels països que més de reüll ens mirem a Israel. Des de quines pors atàviques neix la desconfiança que Catalunya té avui vers Israel? Des de quins postulats obsolets es critica fins a la repugnància a Israel i es justifica qualsevol atac, per bàrbar que sigui, a la democràcia israeliana? Què ens impedeix apropar-nos al conflicte, almenys, sense prejudicis i amb una certa voluntat de ser justos?
Israel té dret a existir, i té dret a viure en pau. Catalunya pot contribuir a la pau d´Orient, estem disposats a fer-ho de manera justa?
Però avui, Israel, per molts anys!.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Curiosa manera de definir un estat que s’imposa amb el genocidi del poble palestí i que és el guaita dels interessos dels Estats Units en la zona.
El sionisme imposa la seva autoritat per vergonya dels jueus morts en mans del feixisme.
Llibertat per Palestina en el dia de la catàstrofe!
Hola Alfons, subscric totalment el teu escrit. Jo també considero que molta gent a Catalunya es posiciona pel bàndol palestí en aquest conflicte en bona part per l’anti-americanisme que es respira al nostre país i que fa que un aliat d’Estats Units sigui considerat com l’opresor i no com la víctima del terrorisme palestí o sirià.
Crec que Israel i Palestina estan obligats a entendre’s una hora o altra; però que en aquest camí hem de recordar que tot poble té dret a disposar d’un territori estable on poder viure i créixer en pau. I Israel també.
Jo l’altre dia vaig dedicar un post als amics d’Israel que sempre he admirat. Al vespre vaig trobar un parell de comentaris ofensius de caire anti-sionista dels que es fan dir progres. Com que eren anònims i faltaven al respecte els vaig esborrar, emprenyat. Aquí a casa nostra sempre hi ha hagut una certa animadversió cap els nostres germans de l’altra banda del mediterrani.
Israel no és un país democràtic com l’entenem a Europa. La necessitat de legitimació jueva (la majoria de jueus practicants no eren sionistes) ha fet que sigui un país entregat a les autoritats religioses. Per exemple: a Israel no existeix el matrimoni civil, per tant, un no-jueu no pot casar-se amb un jueu. La condició de jueu és otorgada, segons la tradició rabínica, si tens mare jueva. Qualsevol persona que tingui mare jueva pot ser ciutadà d’Israel, no així si tens només pare jueu. Cap refugiat palestí, però, pot retornar a la seva terra. La tradició religiosa és directament incorporada a la llei de l’Estat. Això no vol dir que Israel sens dubte és l’estat més democràtic de l’Orient Mitjà (en cert sentit, també sud-africa era un dels estats africans més democràtics, tot depen de com defineixis la ciutadania), ni que no sigui una societat admirable en molts aspectes (educació, esperit de treball…). Però , en el fons, es tracta d’una societat colonial, i qui no ho vulgui veure o s’enganya o, en el fons, pensa que ja els va bé a aquests àrabs incivillitzats que hi hagi algú que els posi ferms.
Israel no és un país democràtic com l’entenem a Europa. La necessitat de legitimació jueva (la majoria de jueus practicants no eren sionistes) ha fet que sigui un país entregat a les autoritats religioses. Per exemple: a Israel no existeix el matrimoni civil, per tant, un no-jueu no pot casar-se amb un jueu. La condició de jueu és otorgada, segons la tradició rabínica, si tens mare jueva. Qualsevol persona que tingui mare jueva pot ser ciutadà d’Israel, no així si tens només pare jueu. Cap refugiat palestí, però, pot retornar a la seva terra. La tradició religiosa és directament incorporada a la llei de l’Estat. Això no vol dir que Israel sens dubte és l’estat més democràtic de l’Orient Mitjà (en cert sentit, també sud-africa era un dels estats africans més democràtics, tot depen de com defineixis la ciutadania), ni que no sigui una societat admirable en molts aspectes (educació, esperit de treball…). Però , en el fons, es tracta d’una societat colonial, i qui no ho vulgui veure o s’enganya o, en el fons, pensa que ja els va bé a aquests àrabs incivillitzats que hi hagi algú que els posi ferms.
Fa 60 anys els europeus van decidir que, gràcies al seu colonialisme i a causa de la seva xenofóbia vers els jueus, rescabalar els jueus dels progroms i del nazisme i regalar una terra ocupada als palestins, tot regalant als jueus la seva pretesa terra promesa. Van ser els palestins qui van pagar la mala consciència europea, que tot traient-se un problema de sobre al seu territori van crear més problemàtica allà on no hi havia, especialment, vers els jueus. Aquest és l’origen de l’estat d’israel, un estat artificial basat en la religió que, a sobre, va fer pagar als palestins allò que altres àrabs no voleren acceptar. Els palestins han estat bandejats per tots, pateixen dels mateixos mals que patiren els jueus. A banda, de què l’estat d’israel és un estat militar i militaritzat que respon amb absoluta desproporcionalitat als atacs dels fonamentalistes i que incompleix de forma reiterada les “recomanacions” de l’onu. La única democràcia de l’orient mitjà? sí, però del tot imperfecte. Israel té el mateix dret a existir i a viure en pau, com palestina, però aquesta és una joguina en mans d’extremistes. El que mai he entès és que per criticar israel el facin a un amic dels terroristes àrabs, absurd
No caldria afegir res més. Si els estats que envolten Israel tinguessin la meitat de democràcia, llibertat i respecte als drets humans ja podriem estar contents… per desgràcia, l’antisionisme regnant i els tòpics pro-palestins es manté viu en la societat catalana.
Em pot preocupar la situació de la població del gran ghetto de Gaza, dramàtica; em preocupa així mateix que també els cristians pateixin certes “irregularitats” en aquest Estat -visitin i preguntin els cristians palestins, que no son pocs, i hi són de tota la vida…
Però no se’n parla massa de que el reactor atòmic en funcionament més vell del Mediterrani -i del món?- és a Israel: simplement, aquest Estat no ha signat els acords necessaris per a comprar-ne un de nou, cap pais li’l vendria.
Un potencial Txernòbil al Mediterrani. Anem bé.
Pregunta: algú s’ha parat a mirar el nombre de morts israelians enfront del nombre de morts palestins durant la història del conflicte? Jo ho he intentat, i només trobo xifres relatives a períodes curts de temps, però les proporcions són escandaloses.
Terrorisme palestí? resposta, causa o excusa? conclusió: terrorisme d’estat israelià. Una democràcia pot matar milers de persones i seguir-se anomenant democràcia? Recordo que a ETA se la condemna des de tots els estaments polítics per vora 800 morts en tota la seva història, mentre que israel en les seves ofensives més fortes n’ha matat milers i n’ha fet vàries, i se’l condemna a mitges o ni això… quins interessos ho fan?
Els palestins posen bombes, els israelians bombardegen.
No em posaré a jutjar qui és bo i qui es dolent, però si que es pot
jutjar el nombre de crims a les esquenes. Per l’argument de que els
jueus han estat perseguits durant la història es pot justificar els
crims presents? Per la mateixa regla de tres jo em podria posar a matar
politics i empresaris pel fet que els meus avantpassats van tenir una
esperança de vida de 30 anys per culpa de l’explotació a que els
obligaven aquests.
O potser es que es mata en nom d’uns valors? Com que israel és una
“democràcia” i per tal de preservar-la, es poden matar milers de
persones… o potser es que es mata per i gràcies a uns interessos?
A Iraq van ja més d’un milió i mig de morts durant el conflicte, i
l’excusa per a començar la guerra van ser unes falses acusasions
basades en la paranoia creada per un atemptat terrorista que en va
causar menys de 5000. Repeteixo, ni bons ni dolents: en tot cas més o
menys criminals. A l’hora de defensar i condemnar crec que s’hauria de
tenir en compte.