Alfons Escoda

El 17 d´abril del 995 apareix per primer cop el nom de Sant Iscle de Les Feixes en un document. Fa més de 1000 anys.
Més de 1000 anys que d´una manera o una altra els ciutadans que habitaven la parròquia de Sant Iscle i els seus veïns de Sant Martí de  Cerdanyola celebren  el tercer diumenge de novembre la festivitat de Sant Iscle.

Sant Iscle de les Feixes, una parròquia que va deixar de ser-ho el 1868, ha aplegat durant tots els segles no només els actes religiosos, sino  també ha estat lloc de reunió de tota la comunitat. El “comú” de Sant Iscle, escollit entre els seus ciutadans i del que formaven part els prohoms i els jurats escollits (regidors després de Nova Planta) i el síndic, es reunia sempre al redós de l´ermita, potser sota un lledoner alguna època, o a la humil casa parroquial en d´altres. 
Constància hi ha de peticions del comú a la Corona  demanant deixar de pertànyer al jou feudal del Castell de Sant Marçal i dependre directament de la Corona catalana, o desavinences del comú amb el batlle feudal, i tants i tants assumptes tractats pels jurats i la parròquia del dia a dia de la vall de Sant Iscle.
 1000 anys ininterrumputs de vida social, religiosa i política a Sant Iscle i 1000 anys de celebració del dia de Sant Iscle el tercer diumenge de novembre.

L´any 2003, quan vaig ser escollit per primer cop regidor de l´Ajuntament de Cerdanyola, i el dia de l´Aplec de Sant Iscle  vaig poder participar per primer cop a l´esmorzar que fan plegats el rector de la parròquia, l´alcalde i els regidors i els propietaris actuals de les terres de Sant Iscle, seguint la tradició del que s´ha fet al llarg de la història, vaig sentir, aquell dia,  una especial emoció. Una emoció que em lligava amb els nostres avantpassats , a la nostra terra i la nostra història de manera simbòlica i tel.lúrica alhora.

Ahir vaig saber que el nou govern municipal del PSC ha decidit, per estalviar!, deixar de pagar la caixa de galetes que obríem per esmorzar. Ho vestien també d´arguments políticament correctes com ara que les tradicions s´han de renovar, o que en tot cas sigui l´església qui pagui les galetes (grans aplaudiments, que progres que són!). En realitat, però, el que farem és trencar un fil que ens uneix amb la memòria.

Mantenir la identitat i les tradicions (d´acord que sempre canviants), també es fa mantenint i actualitzant els gestos, els actes simbòlics i essent conscients del significat de cada acte, de cada gest, que integrat en el seu context té molta força.

No és la primera vegada que el PSC intenta alterar la forma de l´Aplec de Sant Iscle, ja fa anys ho va intentar substituint els focs de famílies i amics per una gran paella popular, o amb el llavors regidor de Cultura llençant els panets beneïts de Sant Iscle als assistents en un acte d´un populisme irreverent i grotesc. Per això encara fa més por la decissió d´enguany de suspendre l´esmorzar, per que es comença per aquí i no saps on podem acabar.

El senzill esmorzar de les autoritats, per si sol, pot ser un acte irrellevant i fill d´un altre temps, però emmarcat en la història, en els gestos, en l´exercici de la memòria és un acte d´una trascendència com no n´hi ha cap altre a Cerdanyola. Només Sant Iscle és la tradició de Cerdanyola que no s´ha perdut mai, només Sant Iscle té 1000 anys ininterrumputs d´història. Només el senzill esmorzar recorda avui que , ciutadans, representants del poble, parròquia i propietaris de les masies hem anat empenyent la història, per millorar el nostre país i la nostra societat.

Com diuen els antics Goigs de Sant Iscle, referint-se als qui hi participen,: “Tots fidels guardant la història, que els llegaren llurs passats.”

I tal com vam anunciar el grup de CiU, si convé, la caixa de galetes ja la pagarem nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!