En homenatge als joves europeus i demòcrates de Noruega assassinats per l´integrisme, reprodueixo un article meu , publicat al “Diari de Cerdanyola” el maig del 2002. Aquelles idees del 2002 continuen més vigents que mai.

LA TEMPESTA QUE S´ACOSTA

Em sembla que mai havíem tingut tant clar, des d´una perspectiva política, de quina era la tempesta que s´acostava. Sabem el que ens passarà.Tard o d´hora arribarà aquí. Ha passat a Àustria,a Itàlia, a França, a Flandes, s´ha insinuat a Anglaterra, i em sembla que a  Holanda s´ha visualitzat amb més claredat el que estava passant. Però, de què estic parlant realment? De l´augment espectacular del vot a l´extrema dreta? . Sí, així és com ho han definit els diaris, i així és com ho han anomenat i han decidit de plantar-hi cara periodistes i polítics de casa nostra , en bona part imitant la postura francesa. Creix l´extrema dreta, diuen. I tots hi hem de plantar cara.Però ens dibuixen l´extrema dreta com si ens estiguéssim enfrontant als clàssics militars colpistes acompanyats de quatre jovenets cap-rapats, dos gordos mafiosos, un subhaster, i un parell de fills de papà que han trobat la gràcia als uniformes.  No tinc massa dubtes en la caracterització feixista d´un personatge com Le Pen que representa l´extrema dreta clàssica ( autoritari, antisemita, xenòfob, centralista, entusiasta de la França col.laboracionista del règim de Vichy, negador de l´Holocaust etc…), però, en canvi no em crec que el 15% de l´electorat francès, o el 25 % de l´electorat nord-català l´hagi votat per aquests motius que el defineixen, sinó per altres molt més complexes, i que ell ha sabut jugar intel.ligentment. Vull dir amb això, que si no som capaços d´entendre els motius d´insatisfacció de la gent , i no sabem corregir la desconfiança que el sistema democràtic europeu està generant entre els ciutadans mai podrem aturar noves onades d´autoritarisme  i de “solucions senzilles” a problemes molt complexos.Mirem, sinó,  el cas holandès, que aquí s´ha qualificat sense matisos d´extrema dreta, i en canvi el seu màxim dirigent era un activista pels drets dels homosexuals, un defensor de tots els avenços en el camp de les llibertats personals a Holanda, amic d´Israel, i amb un segon de la llista de raça negre. Sincerament, enfrontar-me amb ells i les seves idees probablement perilloses, només amb l´argument que són l´extrema dreta, a mi no em deixa tranquil. Tinc el convenciment que tot plegat és una mica més complicat. Quan parlem del retorn de l´extrema dreta, i que aquesta és una tempesta que també aquí arribarà, que ningú no s´imagini que la Falangetornarà a passejar-se triomfant pels nostres pobles, ni que es restauraran plaques pels Caídos. No . No serà així. Per tant, tampoc serà útil, si es que algú ho pensava, sortir al carrer amb pancartes de “No pasaran”, o en tornar a editar aquell fantàstic cartell d´una espardenya a punt d´esclafar una creu gammada. No. Tot això no serviria de res. Existeix latent a la nostra societat, igual que a la societat europea, una profunda intranquilitat per qüestions que tenen a veure amb la vida quotidiana, i que normalment no són les qüestions de les parlen els polítics, i sobretot no són les qüestions sobre les que actúen els polítics. Una de les qüestions en les que han basat les campanyes dirigents populistes europeus ha estat la immigració.Els ha estat fàcil fer recaure tots els mals del país en els que acaben d´arribar. Acaben d´arribar per que els horitzons als seus països d´origen són molt més negres que els d´aquí, però sobretot per que nosaltres els necessitem. Necessitem la seva mà d´obra, necessitem que equilibrin la nostra piràmide demogràfica, necessitem que rejoveneixin les nostres ciutats, necessitem que facin les collites als nostres camps.Però enlloc diu que hagin de cobrar menys que nosaltres per les mateixes feines, ni que no tinguin els mateixos drets que nosaltres, ni que hagin de viure en barris gueto. Tampoc enlloc no diu que no hagin de tenir els mateixos deures fiscals i polítics. Si la situació social  de la immigració no és molt ben atesa als països d´adopció, sempre seran polvorins socials a punt d´esclatar. I sempre hi haurà Le Pens a punt per assenyalar-los amb un dit i demanar “solucions senzilles” a problemes molt complexos. Entre uns que només han atiat el foc amb lleis autoritàries i policials que no resolen els problemes, i d´altres que encara gasten un paternalisme acrític envers la immigració, sense tenir present uns i altres que d´aquesta qúestió el millor és parlar-ne molt poc i actuar molt ( en sanitat, en habitatge, en serveis socials, en integració, en la contractació en origen, en quotes absorbibles…), a l´hora que cal parlar i actuar molt contundentment  de drets, però també de deures, i de respecte pels marcs de llibertat i d´igualtat aconseguida, sense permetre que cap imam il.luminat gosi posar fissures en l´edifici que hem bastit per poder conviure de manera oberta i plural, ni cap xarxa de “comerciants” de determinades nacionalitats es burli del nostre sistema fiscal i dels deures compartits. Hem d´aturar el feixisme. Aquest feixisme de dues cares, d´europeus que proposen solucions demagògiques i fàcils, i d´extremistes islàmics que no estan disposats a acceptar el nostres avenços en llibertat i igualtat. I el primer que hem de fer per aturar-los és preguntar-nos si els partits, els intel-lectuals, els periodistes europeus ho estem fent bé. Si estem encarant els problemes amb prou valentia.A mi em sembla que encara tenim molt de camí per récorrer, però la tempesta ja s´acosta. Tant de bo ens agafi preparats.                                                                              

Alfons Escoda i Arbulo

alfonsescoda@telefonica.net

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!