Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

4 de juny de 2014
2 comentaris

REPÚBLICA

Ahir tenia junta dels “Amics de la Violeta” a les 20:00;  arribo i no havia ni déu . L’honorable President d’Amics i membre del FNM , en Jordi A. l’havia desconvocada per anar tots a manifestar-nos per la República ( espanyola, catalana, ambdues ?) . Em sembla bé la decisió, jo no me’n  vaig assabentar, sortint de la feina no vaig mirar els mails del mòbil ,visca la tecnologia i els despistats!

 Molt bé que molta  gent anessin a les places del nostre país amb  banderes estelades i republicanes espanyoles ,  i també  m’encanta que a Madrid, Sevilla, València o al País Basc s’omplissin   places i placetes  de gent reivindicant, voldria entendre,  que la Transició és morta i que estem en un paradigma polític diferent a Catalunya , al País Basc  i  a les “Espanyes”.

 Recordeu que els que avui tenen 54 anys no van poder votar la “Constitución” ,  i que els més grandets la  vam votar ja  que  creiem que era un avenç substancial que ens portaria a mig termini a un socialisme democràtic i a exercir el dret a l’autodeterminació per la llibertat de Catalunya dins d’un Estat Confederal :  Il·lusos … teníem 20  o 24 anys.

 Hi ara que fem ? Llegiu aquestes línies del manifest inicial del FNM  que  he triat:

Monturiol va ser una persona avançada al seu temps com a inventor, lliurepensador, republicà, federalista català  i socialista utòpic. 

 La nostra nau és catalana; en un món globalitzat, les identitats han de ser reconegudes per elles mateixes.

 

Algunes temàtiques del tot vàlides 3 anys i mig després :

 La regeneració democràtica en relació a les administracions públiques, l’estructura dels partits i   la societat en general.

La recerca de noves formes de  participació ciutadana en la democratització dels poders econòmics.

 La necessitat d’una banca pública catalana i de la consolidació de les banques ètiques i transparents

 La gestió pública de l’aigua i d’altres vectors ambientals com  ara l’energia.

 L’ordenació del territori i els seus usos, amb participació dels diferents actors socials.

El debat imprescindible sobre l’educació al nostre país.

 La salut: un dret humà fonamental

 Em sembla que els 14 del NI actual i    la cinquantena de persones que tenim properes seguim  bevent d’aquests valors però amb el que ha passat  des de finals de novembre de 2010   a Catalunya , a Espanya a la UE i al món és necessària  una nova reflexió col·lectiva  per tal d’adequar-nos a la  situació actual:

 ·         Algú creu que Els CONSTITUCIONALISTES  del 78 que queden  : Monàrquics,PP i PSOE  i l’aparell de l’estat  volen  un nou model federal?

·         Algú creu que la burgesia  catalana representada políticament   en gran part per Convergència i Unió mourà  un pas   per plantejar ara una ruptura democràtica amb l’Estat i les seves classes i elits dominats ? Tant se’m fot que es diguin Emilio Botín o Carmen Chacón aquestes elits.

·         Algú creu  que els sectors populars de Catalunya sense està amatents als posicionaments respecte al nostre Dret a Decidir  i per una República espanyola que tenen IU i PODEMOS  tindrem mai l’hegemonia política i cultural al Principat?

·         Tenim l’esperança que ERC , ICV i EUA després de manifestar-se ahir  tant a les places amb la gent com amb declaracions a la” Ràdio Nostrada” encararan amb fermesa   ambdós reptes? o que la CUP serà capaç d’encapçalar o formar part de res de caire unitari?

  Val la pena treballar per a què  la V convocada per l’ANC tingui també un contingut social i de denúncia de les oligarquies i de la misèria que estan generant entre els assalariats que encara treballen i els  menestrals que queden?  Em sembla que de Sarrià –Sant Gervasi i de les torres, posem per cas  de Premià o de Vilasar de Mar,  no en sortirien  gaire  autocars ….

 Val la pena treballar per fer candidatures unitàries d’esquerra  que escampin  una taca vermella  per  camins  pobles i ciutats de la nostra pàtria?   Hauríem de començar per el Cap i Casal : Cal jubilar amb respecte a l’amic Xavier Trias  i fer una altra vegada  neteja després de quasi 36 anys d’ajuntaments democràtics.  Sempre amb polidesa i democràticament, però  evidentment guanyant les eleccions

 Utopies a l’any 1976 , utopies a l’any 2014

Xavier

  1. Fou la meua estrena amb les urnes, encara que ja havia “manipulat” abans part de la família que votà,sens adonar-se’n a Xirinacs, Pepa Flores (Marisol) Toni Miró, Antonio Gades (àlies Antoni Esteve d’Elda)…
    La Constitució espanyola me l’havia llegida en espaÑol doncs en català, amb una traducció pseudocatalana d’en Xavier Casp i Verger, era incapaç de llegir-la. La llegiria alguns anys després quan vaig aprendre’n. Allò pudia a tuf…doncs tenia lectures del Bill of Rights, de Russell, de J. Madison i de T: Jefferson, Tocqueville, etc i aquella cosa feixuga i caragolada no tenia res a veure..com després vaig poder escatir. Pura intuïció. Estic d’acord amb tot el que exposes en referència a Monturiol. I diria que amb I. Cerdà…que era també de la seua colla. En aquella època el federalisme que coneixia era el de Constantí Llombart i Puig Torralba, del mallorquí Marià Aguiló..molt amics també dels principatins com ara d’en Pi i Margall…i sembla que amb contactes amb V. Almirall. 
    Respostes:
    1. NO. NI EL VOLEN NI EL VOLIEN.
    2. SÍ….sense part d’eixes elits no estaríem on hem arribat però no ho diran mai. La Història amb majúscules està plena de traïdors a la pròpia classe social. Per diner, per poder o per amor.
    3. A aquestes alçades de la pel·lícula el colonialisme fa estranys companys de llit. Són enllitables perfectament un Jiménez-Villarejo (Podem) o un López-Uralde (equo) amb un Carceller, un Roig, un Barceló, un Lara-Bosch o un Escarré. (l’hegemonisme al què al·ludeixes té un pèl de supremacisme). Les identitats es creaen des de l’ara ,nodes de la Renaixença. I ací patines…
    4. Sí. La potència de l’internet català ha anant empenyent els supremacistes cap al seu nucli central de pertenyença español.

    Paga la pena com ho està conduint l’ANC. Sense sectarismes. Perquè el que reclames social està larvat al si de les repúbliques Catalana, Valenciana i Balear. Sinó ja estaríem treballant per a la casta alguns.  Elq ue síera una utopia que s’ha fet realitat hjaestatr crear suficient massa crítica al conjunt nacional. Tal i com Joan Fuster reclamava en aquell miratge entre València i Barcelona -bàsicament- per a desentintolar l’estat espanyol. Mig segle tan sols. Mwentre ací baix ens posaven bombes allà dalt vos miràveu el melic i pantaixàveu.  

    T’hi afegiria una utopia més: els de la ceba principatins algun dia deixareu de ser “blaveros i/o gonelles” algun dia?
     
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!