Reixa
Fa mesos que un cartell anuncia la construcció d’uns habitatges en el terreny que ara ocupen tres grans cases antigues del carrer de sant Roc de l’Olleria. La del mig és l’única que encara té un mirador de fusta, un balcó tancat fet en aquest material. L’altre que hi havia, que jo recorde, estava a la plaça de la Vila.
Aquesta mateixa casa que manté el mirador té també unes reixes a les finestres de la planta baixa bastant curioses. Si dividim tota la finestra en quatre parts en sentit horitzontal, la part inferior no correspondria exactament a la finestra en si, sinó que és un respirador de la cova inferior de la casa. És a la part central de les tres restants on observem la peculiaritat de la reixa: disposa d’unes guies que permet obrir-la cap als costats, a dreta i esquerra.
No sé si hi ha altres reixes al poble amb aquesta particularitat, però trobe que, si l’obra prevista va avant, seria un detall impedir que aquestes dues se’n vagen amb els enderrocs o a ampliar alguna col·lecció antiquària ves a saber on.
…
Són una "innovació tecnològica" del darrer quart del segle XIX i el primer del XX. A Xàtiva crec recordar que n’hi ha alguna (carrer de Montcada, carrer de St. Vicent potser?), però no són gaire abundants. Si fos possible, el millor seria reaprofitar-les en el nou edifici. Si no, a Ca la Vila, en el despatx de l’alcaldia.
M’ha encantat el detall. Quan era xicotet vaig passar moltíssimes hores en este portal i molts altres d’eixe mateix carrer. Que grats records de la meua allunyada infància!; però mai no m’en havia adonat d’esta curiositat. Segurament estes reixes acabaran en les runes (esperem que algun ànima comprensiva les salve per a la posteritat). És una llàstima que no hàgem sigut capaços de conservar l’esperit de poble i que hàgem acabat sucumbint davall la monstruosa maquinària especulativa de la rajola, destrossant cases com esta i altres que encara existeixen en eixe mateix carrer i en altres de la vila. Esperem que en un futur pròxim els nostres governants sàpien vore que la urbanització de hui és el futur de demà i acaben impedint que el poble s’assemble a eixes lletges ciutats dormitori que rodegen les grans urbs. Almenys sempre ens quedarà la il·lusió i els records.