La normalització del bilingüisme espanyol és un dels presents que ens deixa l’actual procés sobiranista de Catalunya. Una sorpresa, realment, tant per no esperada com per contradictòria amb un procés de superació d’estadis de dominació.
Quan aquests dies hom rep a casa els fulls de la gigaenquesta se n’adona que el país és ben bé el de les quatre províncies espanyoles / comunitat autònoma espanyola, donat que s’hi aplica un implacable bilingüisme català-espanyol. Per tant, ni llengua vehicular en el procés, ni marc nacional -cosa que implicaria el francès.
Però aquest plantejament no és només en aquesta iniciativa per al vot, sinó que és la plasmació d’un debat que fa temps que dura i que va agafant volada, que arrela i que hom considera que es deu haver normalitzat.
Tenim un país amb una realitat lingüística prou complexa, amb molts límits fronterers on les llengües salten les ratlles administratives, en un sentit i altre, amb llengües dominants i ocupants ben instal·lades administrativament, amb territoris amb llengües pròpies diferents del català i amb una societat on s’hi parlen centenars de llengües diferents a la catalana.
Sabem que aquestes situacions generen moltes dificultats per a la plena normalització d’una llengua minoritzada, sense estructures d’estat que treballin la normalització -cal tenir ben present que estat i normalització no són sinònims!-, i amb estats amb plantejaments pràctics clarament excloents i genocides.
Però també sabem que el bilingüisme no existeix en una societat com la nostra, en tot cas cal parlar de multilingüisme, com a mirall de la realitat social, però sempre hi ha una llengua que serveix per a la comunicació bàsica i quotidiana, i no dues o tres. I si la realitat és que hi ha dues o més llengües que malden per fer aquesta funció, només se’n sortirà una, normalment la més forta, la que té més poder al darrera, gairebé mai, si la competència dura, la victòria recau en la més feble. En aquest cas, arreu dels Països Catalans, en el català.
Per tant, només una societat molt activa en la defensa de la llengua pròpia com a llengua vehicular, que forci institucions, mitjans i opinió pública a discriminar positivament el català en tots els àmbits, se’n sortirà. I aquí no valen paternalismes ni romanços. Una col·lectivitat pot viure comunicant-se entre els seus membres, individualment o per grups en la o les llengües que vulgui, però la societat necessita conjuntament una eina de comunicació comuna i aquesta no ha de ser ni la de l’estat espanyol, ni la del francès, ni la del poder hegemònic anglès.
Per això, és del tot indignant que els polítics pretenguin fer jocs de mans amb la llengua per no fer por veïns i coneguts en aquest suposat procés sobiranista. Primer cal afirmar la unitat de la llengua, després la seva funció de vehicle de cohesió -res d’integracions!- i de comunicació i en acabat convertir-la en una estructura d’estat com a eina de servei per a la majoria.
És molt lamentable que per mor de termes com respecte, acollida, bon veïnatge… estiguem consolidant el marc perfecte per convertir el català en una recurs de poca importància. Als Països Catalans necessitem una societat activa a favor de la llengua pròpia del país i molt activa també contra el supremacisme que darrera de la llengua pròpia amaga el menyspreu per la riquíssima realitat lingüística i cultural que ens configura -i ens ha de seguir configurant- com a poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Article valent. Cal tenir en compte.
Totalment d’acord, és molt perillos de confondre la realitat multilingue dels Països Catalans amb el bilinguisme en l’us quotidià de les llengues. Mutatis Mutandi, tota aquesta argumentacio em recorda aquella altra dels que diuen que son independentistes pero no nacionalistes, obrint aixi la porta a un independentisme desarrelat culturalment, estrictament materialista i profundament individualista, sense cap sentit de poble. I com deia l’Estellès no som res si no som poble.
Aleix d’acord amb tu. La llengua serà la següent “bona guerra” que haurem de fer quan tinguem la independència?
100 % d’acord! En nom del pragmatisme, l’independentisme, en els darrers temps, assumeix uns plantejaments molt perillosos i contraproduents. Recordo fa anys, des de Maulets – Garrotxa, vam fer una campanya sota el lema “El bilingüisme aixafa el català”. Avui això és impensable, com era impensable que en zones com ara a les valls del Pirineu, on entre setmana som gairebé exclusivament catalano-parlants (no sé si ens hem de disculpar o justificar), HI HA MÉS CARTELLS DEL 9N EN ESPANYOL QUE AMB LLENGUA ABORIGEN.
Avui el sobiranisme té una visió metropolitana i poc, o gens, nacional, no només en la llengua, sinó en molts aspectes. La pregunta que ens hauríem de fer és si acabaran espanyant més el país els sobiranistes catalano-metropolitans, que els unionistes espanyols.
VISCA EL PIRINEU LLIURE, RURAL I CATALÀ!
Completament d’acord. Ens calen persones que tinguin les idees clares. El bilingüisme és l’estratègia perfecta per aconseguir allò que no han pogut fer en 300 anys de domini: acabar amb la llengua catalana. El català, única llengua oficial de Catalunya. Totes les altres llengües han de ser respectades, però mai oficials.
Crec que a la imminent República Catalana caldria distingir entre “llengua oficial activa” i “llengües oficials passives”. El català hauria de ser l’única llengua activament oficial, és a dir que les autoritats s’haurien d’adreçar als ciutadans exclusivament en català. Qualsevol altra llengua hauria de ser considerada llengua oficial passiva, és a dir que les autoritats haurien d’ENTENDRE qualsevol ciutadà que se li adrecés en qualsevol llengua present a Catalunya. És a dir que no s’hi valdria allò tan espanyol de “si no m’escrius en català, no et responc”.
I per descomptat, només el català i l’anglès serien assignatures obligatòries a l’escola. Les més importants entre les que es parlen a Catalunya haurien de ser optatives “garantides”, és a dir que, sense ser obligatòries, tothom qui volgués les podria estudiar com a optatives. Tampoc s’hi valdria allò tan valencià de “la pots triar però no està disponible”.