L'Aleix a ca la Toca

El passat dia 15 d’abril, al vespre, al convent de sant Domènech de la capital de la Costera, es va fer un acte important i recreador de les lloances a Pep Gimeno, Botifarra.
Un acte, per a mi, amb una certa sorpresa, i no per no saber què anava a viure, sinó pel format i la dimensió de l’acte, una mena d’enèsim reconeixement a la fermesa, el compromís, la proximitat i la naturalitat de l’amic Pep Botifarra.
Sabia que anava a una mena de doble carambola de desitjos i satisfaccions, que es vehiculava a través de la presentació del llibre “La veu de la memòria”, d’Antoni Martínez Revert, una biografia de la intensa realitat creada pel “fenomen” -com se’l coneix en terrers cantaires, folks, tradis…-, per aquesta persona admirada per planera i reconeguda per la seva qualitat. Però una biografia que és com un aperitiu del que ens pot esperar, i del que li pot esperar a ell, si les coses segueixen, com tots voldríem, fent el seu camí.

(Segueix)
Sabia que anava a un acte on coincidirien, a més de l’autor, a qui només coneixia de vista -pels deliciosos, precisos i compromesos muntatges en les respectives presentacions dels dos discos de Pep al teatre de Xàtiva-, Pep Gimeno, Josep Vicent Frechina i Toni Cucarella. Amics per camins i sèquies diverses i ben transitades.
Sabia que seria a Xàtiva, una ciutat, en un indret, ull de claror i entorn de memòria, que em fa salivera i pessics d’emocions pensar de ser-hi per conèixer-la.
Però no coneixia el convent -antic espai de tot- i encara menys el muntatge i la resposta de la gent -400 persones?- que omplí i s’oferí als mots i als gestos per al Pep i que, un cop més, abraçà i mimà la persona estimada i propera, autèntica i aguda que forma part del paisatge sense sobresalts del dia a dia xativí.
Tampoc sabia, que l’alcalde -amb més durícies que les peülles del ruc de Sanxo Panza- i president de la Diputació de València, l’inefable Rus, posaria peus i moviment corporal al servei del fill “fenomenal”.
Un vespre d’allò més agradable i sentit, acompanyat de les paraules de Toni Cucarella, de Josep Vicent Frechina, del grup de la Bicicleta teatre, del mateix Toni Martínez i les cançons de Pep, Lola i la rondalla. Acabat amb converses i visions, amb dedicatòries i amb un sopar ple de satisfaccions i amics.
Un país normal, viu, actiu, ferm i constant s’obria camí. L’endemà, l’esclat a València. Pep Gimeno, Botifarra, continuarà cantant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!