Hi ha èpoques que els fets et fan més sensible, i et mostren la vida amb més intensitat.
Ahir era l’aniversari de la creació de la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, del naixement de la qual en vaig ser part directament implicada. Veure el pas del temps, el creixement, l’arrelament, l’encert, el respecte generat… i l’excel·lent humanitat d’una colla de persones que hi són al capdavant, comporta una satisfacció de difícil transcripció. Però és molt gran i em fa sentir orgullós de la feina feta i de la perspectiva existent.
Però avui és un altre gran dia. Per la seva trascendència i pel que pot representar, realment molt i molt gran. Una immensa emoció m’envolta. La dignitat, la fermesa, però també el dolor i el sacrifici estan a punt d’obrir una porta que pot fer arribar la llibertat més preuada a Euskal Herria, la pàtria de tots els colors del verd. Que tingueu sort!
I per tot això, ja és hora de dir, d’una vegada NO als estatuts, que l’estel ens espera al fons del camí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!