Amigues, amics, Ja fa dies que vam començar a guanyar. Amb la campanya pel NO des de diferents plataformes i col·lectius hem aprofundit amb la victòria. En Vicent Partal crec que ho explica d’allò més bé. Demà a la nit, a la Patum o a les places o en locals o… ho celebrarem, bridarem i
Amb la proximitat de la fi de la campanya i veient l’apretada que estan fent els del sí, les notícies que em dóna la gent em fan pensar que molts votarem NO.Però abans de les anàlisis que haurem de fer a partir del diumenge al vespre, em ve de gust compartir amb tothom una peça
Algú té la sensació que els partits parlamentaris consideren realment que això de l’estatut és important per al futur d’aquest país? Segurament, un primer tema a considerar és si tenen clar i/o coincideixen a saber de quin país parlem/parlen. Però em sorprèn – o no!- aquesta light campanya referendumal. Tenen por que si fa vent,
A les 12 de la nit d’avui, dijous 1 de juny del 2006, comença la cursa de veritat. Una cursa d’obstacles per al nostre país. Aquests dies ja s’estan prohibint actes, negant permisos, posant entrebancs per a l’organització d’actes demanant el NO si no tenen l’aval d’un partit amb representació al Parlament de Catalunya -però,
A tall només de comentari inicial, espero a tenir un xic més de temps, el resultat del referèndum intern d’Òmnium crec que hauria d’obrir unes quantes reflexions més enllà del seu resultat. Vull dir que hauríem de reflexionar sobre què reflecteix de fons, com a radiografia de l’entitat, aquest resultat.En primer lloc, la gran abstenció,
Ahir, dia 25 de maig del 206, va fer tres anys de les eleccions municipals. Al meu poble, a Prats de Lluçanès, el resultat de les eleccions va representar un canvi profund, una transformació de la realitat de gran intensitat. Després de 24 anys de govern monocolor i monopersonal, amb greus tics autoritaris i caciquils,
La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana-CAL ha fet pública la seva posició respecte del referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb un comunicat que reprodueixo a continuació: Posicionament de la CAL sobre el sentit de vot NO al referèndum de ratificació de l’Estatut del Principat de Catalunya. La CAL considera que l’estatut aprovat a
Sí, avui és un gran dia per al país.Avui s’ha confirmat la victòria del no al referèndum de la Unió Europea i Sèrbia, el sí a la independència de Montenegro. I amb aquesta victòria s’acaben els fantasmes sobre si dret d’autodeterminació sí o no. Montenegro exerceix aquest dret, de forma "pacífica i democràtica" -que no
Acabo d’assabentar-me que el resultat del referèndum de Montenegro és favorable. Ara queda saber si guanya la democràcia -victòria de la majoria- o els interessos colonials -les barreres de vots imposades per al "metròpoli" benpensant de la Unió europea, tan demòcrata ella-.En qualsevol cas, l’opció independentista ha triomfat. Enhorabona, ciutadanes i ciutadans montenegrins. Enhorabona, ciutadanes
Aquesta nit serà, sens dubte, una gran nit de futbol. No crec que sigui la del millor futbol, però segur que serà la millor del futbol.Avui les emocions, els neguits, les il·lusions, i potser el més gran esclat, es concentren a París.A cara o creu, a tot o res, la gran jugada, la gran aposta.
Com cada quinze dies, la matinada del dilluns al dimarts m’és bastant familiar. Els carrers de Prats de Lluçanès són especialment tranquils a aquestes hores, quan la revista quinzenal del Lluçanès, la rella, reposa -i em deixa a mi que ho intenti- abans de començar el penúltim trajecte abans de disposar-se a ser lliurada, impunement,
Òbviament, algú dirà que ara és molt fàcil dir i redir que Espanya no és la via, però és que fa molt i molts anys que ho sabem, i a més, per a una nació negada i sotmesa, l’imperi dominant mai és la via de sobirania. Si algú, ennuvolat per tants anys de dictadura i
A qui interessa convertir ERC en víctima? Només a ERC? O a tota la classe política? Potser és l’única manera d’intentar que el NO no els desbordi socialment.Crec que la filtració sobre la possibilitat que ERC s’apropiï del DIGUEM NO, ara que la campanya està engegada, té una clara intencionalitat de capitalitzar el rebuig social
És un fet ben evident que la direcció d’ERC no té gens assumit això del NO. És ben bé una acceptació a la força, una imposició dels fets davant de la pràctica habitual dels fets consumats que practiquen les direccions dels partits.Si la direcció d’ERC hagués cregut en el NO, possiblement hauria mantingut un contacte
Volia esperar a demà, però crec que massa canvis no veurem -tot i que amb la direcció d’ERC mai se sap-. La importància dels fets que estan succeint és indubtable. Per una banda, un evident nerviosisme dels partidaris del SÍ. Només cal veure l’oportuna proposta d’allargar les hores de votació. Per una altra, la cara