L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

11 de juliol de 2014
3 comentaris

Odi als genocides, menyspreu i rebuig als còmplices, actius o passius

Un cop més, la mort dirigida, premeditada, organitzada, planificada, utilitzada s’ha llançat damunt del poble palestí. A prop, en aquesta gran bassa que és la Mediterrània. Allà on ens banyarem dia sí i dia també en aquestes jornades d’estiu. Poques onades més enllà, alguns llagostins, d’aquests ratllats amarronat potser vénen d’allà, ara que la temperatura augmenta arreu del nostre mar, ens duran les flaires de les costes prohibides de Gaza. Sí, a la gran raconada del nostre mar on es barregen anades i vingudes, paraules i clarors, alguns, assassins entrenats, folls de la doctrina de la seguretat, orgullosos de la seva miserable condició, bombardegen, mesuren la precisió de la seva sanguinària existència i, amb tota la impunitat que patrocina el món ric i poderós, s’acarnissen amb la gent, amb les persones, pel sol fet de resistir, de voler ser qui són, de viure a casa seva.

Portem, en pocs dies, prop d’un centenar d’assassinats militars. Barbaritat només comparable amb el grau de cinisme dels mitjans, dels governs o de les institucions que es dediquen a amagar, a justificar, a mentir. I tot sembla indicar que la invasió terrestre de Gaza és a punt.
Mentre, gran part dels polítics del dret a decidir catalunyès es retraten, donant suport a un estat que nega el dret, no a decidir, sinó a existir a Palestina. CiU directament, i ERC passant la maroma, es neguen a ser taxatius amb la vida. Mentre, els fastigosos, cínics, amics dels assassins, els sionistes catalans, callen o justifiquen. Miserables, repugnants éssers malignes.
La mort seguirà sent companya de viatge dels nens i les nenes, dels joves, de les dones i els homes, en el seu dia a dia, i ells seguiran triant la decisió de viure, de créixer i de dir-se palestins. Amb ells contra el feixisme del sionisme i la vergonya del cinisme. Com deia el poeta, “que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies”.

Murals“, la gran cançó d’amor a Palestina, els nostres germans, a la seva gent, un altre país de l’olivera

  1. Trobo a faltar eqüanimitat, per part d’una bona part de l’EI, a l’hora de parlar del conflicte arab-israelià.

    Perquè no veu fer un artícle quan es va segrestar i assassinar a tres estudiants jueus (que, fins i tot, no tenien el “pecat” de ser colons)? 
    Perquè no veu fer un artícle sobre les reaccions d’una i altra autoritat enfront als fets de l’assassinat dels 3 estudiants jueus i del noi palestí segrestat i assassinat?
    Perquè no veu fer un article parlant de l’enviament, per part de Hamas, de missils sobre la població civil d’Israel?

    Els israelians tenen tant dret com els palestins a viure al seu propi Estat. I aquest Estat, quan fou creat dins la legalitat internacional, els que es van negar a tenir Estat propi i van començar una sèrie de guerres contra Israel van ser els Estats arabs (amb el vist-i-plau dels palestins).
    Cap Estat es mantindria de braços creuats si el seu veï l’hi “regales” dia sí i dia també missils.

    I bé, voler fer igualtat de sionisme amb feixisme es vessar l’aigua fora test: el sionisme, als seus origens, era majoritariament d’arrel socialista-comunitària, hi havia una minoria religiosa jueva (que no vol dir que la majoria socialista-comunitaria fossi aliena a la religió, encara que hi havia un fort corrent laïc).
    Els únics feixistes han estat els palestins (amb el mufti de Jerusalem al capdevant), amb el seu suport al nazisme; per no parlar de la política portada a terme pel “Raïs” (en castellà “Caudillo”, us sona el mot?) Arafat referent a la utilització d’escuts humans (en les persones d’infants i joves).

    Atentament 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!