L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Dissabte passat, 6 de setembre, va tenir lloc a Palma, la meva ciutat, una V en suport a la V d’avui a Barcelona. També ho feren el mateix dia a Eivissa, ahir a Menorca i avui mateix a Formentera. Les quatre illes per donar suport a la V, però totes elles amb un mateix rerefons: els Països Catalans.
A les Illes tothom ho té clar i forma part de l’imaginari de la gent que milita, col·labora o simpatitza amb moviments que tenen l’alliberament nacional o la defensa de la cultura i la llengua catalanes com a eixos principals de lluita i reivindicació.
Sovint, malauradament, la gent tendeix a pensar que les Illes i el País Valencià són causes perdudes, territori exclusiu de la dreta, del turisme i del litoral malmès; territori exclusiu de la corrupció, de les mangarrufes urbanístiques i del frau constant. I sí, la veritat és que entre polítics i empresaris han deixat ca nostra ben eixuta i hipotecada, però el problema no són les Illes o el País Valencià.
Aquí també hi ha dreta, hi ha Salou, hi ha Lloret, hi ha Millet i hi ha Pujol. El problema és el model que ens imposen, no els territoris que intenten combatre’l.
Des de les Illes, el procés encetat aquí, a Catalunya, es viu amb un cert regust agredolç. Per una banda, la il·lusió és gran: les milers de persones mobilitzades amb un sol objectiu i l’empenta de tot un moviment popular ha esdevingut un fet que ha provocat esperança. Veure que una part de ca nostra pot esdevenir lliure perquè la majoria de la població així ho vol, és motiu d’alegria.
Per altra banda, però, hem estat espectadores d’un procés en el qual el paper dels Països Catalans no ha tengut cap tipus de protagonisme. Aquest fet, i davant la magnitud dels esdeveniments, ha fet que alguns nusos s’hagin desfet o oblidat pel camí. La por i l’angoixa de rebre tota la força de l’aparell repressiu de l’estat espanyol quan Catalunya esdevengui un estat independent s’incrementarà quan ens n’adonem dels nusos que hem de refer o, si més no, recuperar.
I aquí és on hi tenim un paper clau les persones que volem un altre país, un altre sistema i un altre món. Els Països Catalans són un subjecte polític heterogeni i divers, que s’ha anat construint, se construeix i se seguirà construint malgrat els múltiples atacs orquestrats per la dreta espanyola i francesa, però també per la dreta regionalista catalana i mallorquina. Davant de tal panorama, només ens queda defensar uns Països Catalans que són vius i plens de reivindicacions i alternatives enfront del model de la dreta que ens (des)governa.
Hem defensat els PPCC creant eines i estructures que ens permeten coordinar-nos i conèixer-nos com la Xarxa de Casals, Ateneus i Centres Socials. També en el camp comunicatiu com Ràdio Terra, que just avui comença el seu camí, Ona Mediterrània o Ràdio Arrels.
Ho hem fet quan hem sortit al carrer a defensar l’educació pública, de qualitat, laica i en català: amb l’Assemblea de Docents, amb Escola Valenciana o amb l’Assemblea Groga. Perquè mentre ells juguen amb el nostre futur, nosaltres defensam una comunitat educativa forta, unida i lluitadora que no es doblega davant Camps, Català o Rigau.
Volem un curs normal i no ens deixen: famílies que no reben les beques de transport i menjador, la precarietat laboral del personal docent s’incrementa, aules massificades, la diversitat funcional relegada al no res, una LOMQE antidemocràtica… I un TIL imposat a cop de decret. Davant el (des)govern de Bauzá, Camps i Estarellas: desobediència i insubmissió!
Els hem defensat quan l’empresariat ha intentat destrossar i malmetre ca nostra mitjançant la connivència dels polítics de torn que, a més, s’han embutxacat una gran part de doblers. Fent d’allò públic el seu negoci particular. Davant la destrucció del territori i l’especulació salvatge, hem lluitat per l’Horta, per Son Espases i en contra de la MAT.
I, no en tengueu cap dubte, reconstruirem Can Vies amb l’empenta de l’autogestió i la solidaritat enfront la Marca Barcelona i el model alienant, abusiu i pervers de l’ajuntament. Reconstruirem en pau el que ells van destruir amb violència!
Ho hem fet quan hem entrat dins les seves esglésies per dir ben fort que ningú no decidirà per nosaltres: volem viure en una societat on les persones es relacionin en un pla d’igualtat que respecti la diversitat. No som esclaves de les seves ments psicòpates i malaltes, som les nétes de les bruixes que mai varen poder cremar.
En definitiva, davant l’escenari que se’ns presenta hem de fomentar el nostre univers nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, sense paternalismes ni folklorismes innecessaris. Intentar conèixer ca nostra, estimar-la i defensar-la davant la lògica autonomista cada vegada més present: no som territoris aïllats, sinó una realitat històrica, lingüística, cultural i social ben viva i present.
No deixem que ens arrosseguin els nivells o ritmes abstractes que ens volen fer creure: som un poble i no estam disposades a renunciar-ne perquè ara “no toqui”. Fem que sigui també l’hora dels Països Catalans i les seves classes populars!
Perquè si entre totes ho podem i ho volem tot, ca nostra és l’escenari perfecte on construir, des de la radicalitat democràtica, un nou model amb totes i per a totes.
Visca la Terra!
Parlament d’Irene Jaume Gambín al final de la manifestació de l’Esquerra Independentista del Camp, a Reus, l’11 de Setembre del 2014.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des del meu punt de vista, els altres territoris de parla catalana no han de temer la independència de la CA de Catalunya. Com no han de temer els germans petits quan el gran va conquerint autonòmia pròpia. Va obrint camins; els germans petits han d’anar fer-se responsables de les seves pròpies conquestes, tenint en compte la seva situació vital. No cal voler emirallar-se més del compte amb el germà gran, ni copiar-lo (això ha passat i passa actualment amb la “basquitis” que molta EI catalana pateix). Molts cops, el germà gran també “la caga”.
Pel què diu la néta de la bruixa referent a Barcelona ciutat, es nota que no sap gaire del què passa a Barcelona: Can Vies, des del primer moment que vol que l’Ajuntament li cedeixi “pel morro” un patrimoni de tots els ciutadans, deixa de ser un projecte “autogestionari” per convertir-se en un projecte parasitari. De violència gratuïta n’hi va haver molta, tant d’un cantó com de l’altre. El mòdel “alienant, abusiu i pervers” de l’Ajuntament és el que vol la majoria popular (de “poble”, pas del PP, encara que aquest remeni la cua dins l’Ajuntament bastant), ara per ara.
El què diu sobre l’entrada a les esglésies és el catxet pretessament anticlerical del discurs. Seria bó conèixer que alguns dels i les joves de l’EI (ARRAN) no s’enteren gaire d’això de les esglésies: més d’un cop, quan han fet alguna “empastifada”, s’han fet un embolic amb les diferents denominacions cristianes (si es pot adjectivar de “cristiana” a l’Esglèsia catolica romana). Manca de coneixement, clar i català.
Atentament, i bona setmana