Estic realment impressionat.
No puc entendre que algú que digui que està indignat per la no inclusió del terme nació en un estatut espanyol d’autonomia -el de Catalunya-, es pugui limitar a manifestar la queixa i seguir negociant, quan els mateixos aliats i interlocutors són els responsables de l’aprovació d’un altre estatut espanyol d’autonomia -el del País Valencià- que nega la unitat de la llengua, que perpetua l’innombrable i indigne terme de Comunidad valenciana, que, en definitiva, nega, prohibeix i agredeix la nació catalana.
Com podem, davant d’això, demanar que ens deixin posar "nació", en minúscules, per identificar-nos?
Estic impressionat. La renúncia, l’abandonament, el desori és total. Ja poden anar convocant a una manifestació -que no és seva- per rentar-se la cara. Amb això ja no n’hi ha prou. Haurien de rentar-se l’ànima.
Estic impressionat.
O fem, d’una vegada per totes, l’acte de contricció necessari i prenem el camí de la nació completa, dels Països Catalans, o pleguem, que per a fragmentacions, regionalitzacions i desnaturalitzacions ja hi ha els espanyols i els francesos. No cal fer faena debaes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!