L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

26 de gener de 2006
Sense categoria
1 comentari

el sí crític

En primer lloc caldria aclarir qui ha fet arribar les coses de l’estatut al punt actual. Ha estat CiU o ha estat el tripartit?
I en el tripartit cal recordar que hi ha ERC?
Per tant, la responsabilitat, ERC, no se la pot espolsar així com així.
El problema és que els de CiU volen tornar a tenir protagonisme com sigui i han aprofitat les necessitats del PSOE-ZP de tancar com sigui el tema per apuntar-se el "tanto" del pacte amb el govern espanyol.
Si no ho haguessin fet ells, ho hauria fet ERC? No ho sabrem, però potser ens ho pensem. Ara, en canvi, ERC té la possibilitat de rentar-se la cara davant d’un electorat que comença a posar en dubte fins i tot que això del seu partit sigui possibilisme o potser es tracti d’una greu renúncia. El procés de negociació encara és molt llarg i ara cal reubicar-se i intentar inventar un trumfo per poder fer això tan estrany que s’anomena el sí crític -que a la pràctica serà sí, com el dels altres-. Estaria bé equivocar-se, però…

Per tot això, sense cap mena de dubte, cal ser a Barcelona el dia 11. Cal que quedi clar que hi ha un munt de gent i d’associacions i de col·lectius que no estem per gaire brocs i que els equilibris no són l’única manera de fer política.
Països Catalans i autodeterminació. Res per sota d’això.
Per una nació que vol ser lliure, els estatuts són un problema i cap solució. I els polítics que els defensen són un veritable obstacle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!